Mi 5, 1-4
Miquees
escriu en el segle VIII aC, en temps difícils, però aquest text,
sembla va ser afegit posteriorment, després de l’exili a
Babilònia, en que la preocupació era que no hi havia rei a
Jerusalem, David no tenia descendent, i seguien sota domini
estranger. El projecte universal de Déu (“d’un cap a l’altre
de la terra”) no va ser intuït fins després de l’exili a
Babilònia, i Miquees va viure molt abans.
És un text
d’encoratjament; de la petita vil·la de Betlem en sortirà un rei
(un pastor) que portarà seguretat i pau al poble. Perquè Betlem?:
1) el poble sabia que el Messies seria descendent de David, i va ser
a Betlem on Samuel, per encàrrec de Déu, va escollir David, i 2)
perquè Déu, per les coses grans tria sempre el més petit. Les
paraules “de tu en sortirà”,
evoca el pastor que surt
al davant del seu ramat, com el Messies pastor. En aquest text, la
tradició cristiana hi ha vist l’anunci del naixement de Jesús a
Betlem.
...........................................................
Lc 1, 39-45
És
la trobada de dues dones que porten un fill, engendrat d’una manera
poc convencional: Maria és verge i Elisabet estèril i d’edat
avançada. Sols una intervenció de Déu podia aconseguir-ho; són
dos nois portats al món per un desig especial de Déu, les
circumstàncies, si més no, en són un clar símbol.
Després d’acollir amb
fe la missió de ser mare, a Maria sols se l’hi acut servir, i va
posar-se en camí, per fer costat a Elisabet, la seva cosina que
necessita ajuda, durant els tres mesos abans del naixement de Joan.
Dins la trobada, Joan i
Elisabet fan un homenatge a Jesús i a Maria. Joan, ple de l’Esperit,
descobreix Jesús dins les entranyes de Maria i salta de goig, símbol
dels salts de David davant l’arca de l’Aliança; Maria és la
nova arca de l’Aliança, que porta dins seu el Senyor.
Elisabet canta la glòria
de Maria, aquella que fou escollida per ser mare del Salvador i,
plena d’alegria, exclama: “ets beneïda entre totes les dones, i
és beneit el fruit de les teves entranyes” ... “feliç tu que
has cregut”.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada