El capítol
III titulat "LA MIRADA POSADA EN JESÚS: VOCACIÓ DE LA FAMÍLIA"
és més teològic i fa de pont cap el capítol IV que tracta de
"L'AMOR EN EL MATRIMONI"
Hi ha una
introducció en la que el Papa diu que l'ensenyament sobre el
matrimoni no ha de ser una defensa del mateix amb una doctrina freda
i sense vida. Parla després de tres aspectes: 1.- el projecte diví
del matrimoni, 2.- El seu paper a l'Església 3.- El matrimoni com a
sagrament. Ho comentarem d'una manera unitària per fer-ho més
entenedor.
1.- El
projecte diví sobre el matrimoni queda trastocat per l'aparició del
pecat a la creació (Gn 2-11) i reconegut per Jesús a Mt 19,1-17.
Jesús el que intenta és tornar el matrimoni al seu estat de bondat
original (1); és així com ho hem d'entendre el que Jesús diu, no
com unes disposicions legals de compliment obligatori.
2.- Aquest
projecte diví queda incorporat a les primeres comunitats de
seguidors de Jesús. A les esglésies de Pau, la família és el lloc
de trobada de la comunitat, on moltes dones tenien un paper destacat.
L'àmbit familiar assoleix un paper important en la transmissió del
missatge del Regne de Déu. Això ho podem veure molt bé a les
cartes de Pau especialment a 1a. i 2a. dels Corintis.
3.- És per
això que el matrimoni esdevé un sagrament que el Concili de Trento
l'institucionalitza (2). Per tant la família, és la mostra visible
del Regne de Déu a través de l'Església (3). En la celebració del
sagrament del matrimoni els ministres són la parella que es casa no
el prevere ni el diaca. Només fa falta el consentiment matrimonial
per establir el vincle.
Segueixen
després unes consideracions sobre altres formes de matrimoni o de
matrimonis en situacions difícils. S'han d'acollir totes les formes
ja que també en la seva forma de viure, de forma implícita, poden
ser també testimonis del Regne de Déu.
L'últim
apartat tracta del fills i la seva educació. Sobre la vinguda dels
fills el Papa diu :< El niño que llega no viene de fuera a
añadirse al amor mutuo de los esposos [...] no aparece como el final
de un proceso [...] està presente desde el inicio del amor [...,]
que no està cerrado en si mismo, y se abre a la fecundidad que lo
prolonga más allá de su propia existencia> Entre altres
consideracions fa una que em sembla molt important, quan diu que el
fill no és un dret sinó un do. Jo afegiria que també que és una
responsabilitat i que, aquesta responsabilitat, inclou la educació.
L'escola no ha de substituir els pares. Hi ha d'haver-hi un lligam i
una relació entre famílies i escola, fet en el que hi ha una certa
crisis, per part de l'escola que no es pot ficar en terrenys
ideològics que no li corresponen i dels pares que deixen en mans de
l'escola tota la educació dels fills.
1.- El
projecte de Déu és tornar la creació al seu estat de bondat
original trastocada per l'existència del pecat. (veure Gn 1-11).
Aquest projecte de Déu és el que anomenem la Història de la
Salvació. Aquesta Història de la Salvació culmina en Jesús amb
l'anunci de l'arribada del Regne de Déu.
2.- El mot
"sagrament" és la traducció llatina "sacramentum"
del mot grec "mystirio"
que vol dir una representació visible, amb símbols i signes, d'una
realitat invisible que es manté present. L'Eucaristia és el
"mystirio"
Pasqual, la passió i mort, resurrecció i espera de la vinguda de
Jesús. En el matrimoni és la vinguda del Regne de Déu que
esborrarà el pecat del món, mitjançant la família amb el seu
exemple de vida d'acord amb l'evangeli de Jesús.
3.- Església
ve del mot grec "Ekklesia"
que vol dir assemblea o comunitat, que ho podem definir com comunitat
reunida entorn de Jesús.
Llorenç
Casanova
Per llegir els comentaris sobre la resta dels capítols
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada