Ex 17, 8-13
És un combat d’Israel
en el desert, per sobreviure, i Moisés vol mostrar que Déu està
amb el poble. “Amb la vara de Déu a la mà”, es refereix al
bastó que va aixecar per separar les aigües i obrir el camí pel
poble, a la sortida d’Egipte, i també per fer sortir aigua de la
roca, quan no en tenien en el desert. El bastó no fa pas màgia,
sinó que esdevé un símbol per posar de manifest que Déu hi és.
Dalt del turó, mentre
Moisés mantenia les mans alçades, que és l’actitud de pregar,
Josué guanyava als amalaquites. És Déu qui actua, però és
necessària la nostra participació. Les nostres mans, combatent, o
aixecades pregant, són la nostra col·laboració a l’obra de Déu.
Però quan un perd les forces, és bo de trobar qui ens ajudi a
sostenir les nostres mans defallides, i aquest és el paper de la
comunitat.
.........................................................................
Lc 18, 1-8
Al
inici del text, ja se’ns dóna la clau de lectura de la paràbola:
és “per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir”.
Se’ns vol donar un exemple de pobresa i necessitat, i també de
perseverança i constància en la petició.
La insistència, venç la
resistència del jutge injust; Jesús, amb aquesta analogia, vol
convidar els deixebles a afrontar la situació present i, ... en
quanta més raó “Déu no farà justícia als seus elegits?”.
Però en la vida, no
sempre s’arriba a un final feliç, com en la paràbola ...
segueixen les injustícies, la pobresa ... i un es pregunta ¿com ho
permet Déu? ¿on és Déu? ... està al teu costat. No s’han
d’esperar “miracles”, sinó que conscients de la companyia de
Déu en el nostre camí, insistir en la oració, demanant forces per
perseverar.
Just abans d’aquest
text, Jesús parla de la vinguda del Fill de l’Home, en una
atmosfera de fi del món i de judici. El Fill de l’Home, és algú
que s’espera per la fi del món (Dn 7, 13) i fins la seva vinguda,
la fe serà sempre un combat, una prova de resistència.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada