"Déu meu, sigues-me propici que sóc un pecador"
Sir 35, 12-14.16-18
Ben Sira va escriure
aquest llibre el segle II aC., en època de dominació grega. La
convivència de la cultura jueva amb la grega havia portat a una
certa indiferència religiosa, i l’autor vol posar en relleu que la
fe jueva no és una especulació filosòfica, sinó una experiència
de proximitat amb Déu.
Presenta Déu com un
jutge imparcial, que no té pas en compte el rang social o la fortuna
de qui es presenta davant d’Ell. Déu no fa justícia segons les
aparences, sinó que mira el fons del cor. Escolta al oprimit, l’orfe
i la viuda, els tres tipus de situació de pobresa, els que no tenien
dret a la paraula, en la societat d’aquell temps. Es vol fer
reconèixer que Déu protegeix als més febles que, tan sovint són
oblidats, i acull la seva pregària. Quan un està disposat a
servir-lo amb tot el cor, és ben acollit, i la seva pregària arriba
fins el cel, més enllà dels núvols.
És un advertiment pels
que creuen adquirir mèrits davant Déu a base de cerimònies i
sacrificis, que no reemplacen mai les disposicions del cor.
.........................................................................
Lc 18, 9-14
Jesús,
amb aquesta paràbola, descriu dues actituds religioses
contraposades, davant l’oració: 1) El fariseu prega dempeus, sense
cap temor, la seva consciència no l’acusa de res, és un
escrupolós observant de la Llei, que fins i tot sobrepassa. Dóna
gràcies per ser tan bo i remarca la manca de justícia de l’altre,
citada per enlairar la seva pròpia; més que pregar es contempla ell
mateix.
2) El publicà, en un
racó, ni s’atreveix aixecar els ulls. Sap que és malvist per
tothom, doncs cobraven els impostos dels romans i, a vegades, més
del que tocava. Reconeix el seu pecat, però no pot canviar de vida,
sols li queda abandonar-se a la misericòrdia de Déu, “sigues-me
propici”, diu. No té res per oferir a Déu, però sí moltes coses
per rebre: perdó i misericòrdia.
Déu justifica el que
demana ser justificat, i no pot fer res per l’altre, que es
justifica ell mateix. Jesús sap molt bé, que el Pare ens acull i
ens introdueix en el Regne per la seva pura misericòrdia i
gratuïtat. Això és el que no entén el fariseu, que creu en els
seus propis mèrits, perquè compleix la Llei.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada