Tu, Senyor, no domines sinó que t'abaixes,
no disposes de la vida dels altres
sinó que lliures la teva i ens fas néixer de nou
2Sa 5, 1-3
És
per etapes que David esdevé rei de tots. Primer, és ungit per
Samuel, en nom de Déu (1Sa 16, 13); després de la mort de Saül, és
escollit rei per la tribu de Judà (2Sa 2, 4), el Sud, amb capital
Hebron. Al Nord hi regna el fill de Saül que, uns anys després, és
assassinat. Llavors, finalment, les tribus del Nord van a trobar
David, i es produeix la unió de totes les tribus, que fan aliança a
l’entorn de David.
“... i l’ungiren rei
d’Israel”, amb que es vol mostrar que aquesta unió és designi
de Déu, donant a David el títol de Messies, que vol dir “l’ungit”.
Déu l’ha escollit i li ha fixat una tasca: “pasturaràs Israel
...”, tindràs cura de que Israel vagi pel bon camí. Però amb
l’exili a Babilònia desapareixen els reis, i neix l’esperança
de que Déu n’enviarà un altre. Mil anys després de David, Jesús
serà nomenat “Fill de David”, inaugurant el regne definitiu, i
es dirà de sí mateix “Jo sóc el bon pastor”.
..........................................................................
Lc 23, 35-43
El
poble es limita a contemplar, en silenci, Jesús crucificat, però
els dirigents es mofen d’ell, els soldats se’n riuen i un dels
altres condemnats l’injuria. Tothom esperava un nou rei a l’estil
de David (triomfant i poderós), però Jesús és tot el contrari del
que esperaven.
Jesús és interpel·lat
per tres vegades: “Si tu ets ...”. Cadascú ho fa a partir de la
seva situació personal: els caps religiosos, que esperaven el
Messies, els soldats, que els deien que Jesús era rei, i el
malfactor que volia salvar-se de la mort. Tots volien que Jesús fes
quelcom d’extraordinari ... com en les temptacions al desert; però
aquí, Jesús no diu res.
La referència al
“vinagre” que li ofereixen, forma part de l’escarni. Podem
llegir en el Sl 69, 22: “quan tinc set, em fan veure vinagre”.
Tothom sembla estar-hi en
contra, però, un dels malfactors afirma que Jesús no ha fet res de
mal, reconeix la seva reialesa, i li demana ajut. Van crucificar
Jesús com un rei (així ho diu el rètol), però sols un dels
lladres intueix que es tractava d’un regne diferent, i li diu
“recordeu-vos de mi quan arribeu al vostre Regne” ... “avui
seràs amb mi al Paradís”, li respon Jesús, on conviuran Déu i
els homes.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada