Ml 3, 19-20
Després
l’entusiasme pel retorn de l’exili a Babilònia, les decepcions
s’acumulen, i el relaxament deteriora les costums i la fe, tant
dels sacerdots com del poble. Veuen els seus camps ocupats per
estrangers, l’abundància de cultes pagans i el Temple destruït
... ¿on és Déu?
És aleshores quan el
profeta Malaquies llança el seu crit d’esperança. S’esforça en
tornar la moral al poble, i els diu que Déu prepara la seva vinguda,
“el dia del Senyor ... abrusador com un forn”, imatge de l’amor
infinit de Déu ... que abrusa. Això, però, no impedeix que es
parli també d’un judici, en una imatge ambivalent del sol: llum i
calor. Uns cremaran com la palla, però d’altres veuran brillar la
llum de la salvació, enmig de la foscor, el dolor i la mort.
Aquesta ambivalència es
dóna en tothom, tots tenim coses bones i dolentes, i cal esperar que
el sol de Déu cremi les dolentes, com la palla, i faci germinar les
bones amb la seva llum.
..........................................................................
Lc 21, 5-19
Un grup remarca la
grandiositat del Temple, que és símbol de la que ostenten els
escribes i mestres de la Llei, identificats amb les estructures
socials, polítiques i religioses d’Israel; són més importants
els sacrificis i rituals, que la misericòrdia i la justícia social,
que són les actituds que demana Déu. És per això que Jesús diu
que el temple serà destruït, doncs no promou una relació adequada
amb Déu i els germans, sinó que porta a divisions socials i
injustícies. Llur fe, llur religiositat, es recolza en aquestes
pedres ... però d’això no en quedarà pedra sobre pedra, els diu
Jesús.
Es trobaven bé en el
“sistema” del Temple, però Déu no mira les grandeses de pedra,
ni els magnífics ex vots, sinó que busca un poble on poder-hi
habitar. La vinguda del Senyor, fa passar aquest món dins
l’eternitat de Déu, i això representa un capgirament, que
s’expressa, simbòlicament, amb un llenguatge apocalíptic.
En aquesta situació
caòtica, amb la que respon Jesús, Lluc s’inspira en l’ambient
real que viuen els cristians en l’època en que ho escriu. Jesús,
també, els vol prevenir del possible engany amb falses promeses, que
els portés a abandonar la tasca i la lluita, deixar-ho córrer ...
però cal continuar. Els deixebles seran perseguits, però el mateix
Jesús els donarà saviesa per resistir-ho ... i “amb la vostra
perseverança, obtindreu la vida”. Paraules d’encoratjament pels
cristians de tots els temps.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada