Diumenge VIII durant l’any. 26 de febrer del 2017
Is 49, 14-15
El text s’emmarca en l’època
de l’exili a Babilònia, on el poble, a causa de la forta influència política,
social i també religiosa de Babilònia, es sent abandonat, perd la seva
confiança en Jahvé, i es pregunta si té encara un esdevenidor com a poble de
Déu.
El profeta, amb una gran tendresa,
diu que Déu no oblida pas el seu poble exiliat, i identifica el Senyor a una
mare que, passi el que passi, mai abandonaria el seu fill. És un dels pocs textos
en que la Bíblia compara Déu amb una mare. Déu actua com un pare i com una
mare, manifesta el seu amor d’una manera que inclou totes les possibles
apreciacions humanes.
..........................................................................
Mt 6, 24-34
Jesús
es dirigeix a la gent pobre que el segueix, que esta preocupada pel present i
pel futur, per la subsistència i per la vida, i els convida a posar-se en mans
de Déu. Jesús els ensenya que és l’amor total que Déu reclama de nosaltres, i no
podrem servir-lo incondicionalment si tenim el nostre cor lligat a les riqueses
temporals. Els esdeveniments de la vida present ens exposen a adherir-nos a les
coses de la terra, del món, a aconseguir tresors; desitgem la riquesa perquè hi
veiem un mitjà per esdevenir lliures ... però es pot produir el contrari, que
esdevinguem esclaus del diner, i això pot portar també a la violència. És el
Regne que cal buscar per damunt de tot ... “no es pot servir alhora Déu i el
diner”.
No
hi ha unes prescripcions concretes a seguir, sinó que es proposa un estil de
vida. Si creiem que Déu és Pare, ens hem de posar a les seves mans ... i per
il·lustrar-ho, ens dóna l’exemple dels ocells del cel i els lliris del camp, a
manera de metàfora. Confiar en Déu, però, no ha de donar la impressió que,
automàticament, ho obtindrem tot sense cap esforç; tenir confiança en Déu és no
enfonsar-nos davant les dificultats, convençuts que Déu està al nostre costat.
La seguretat és una necessitat bàsica en l’ésser humà, i Jesús diu que l’hem de
saber buscar en Déu i no pas en les riqueses terrenals.
Ens
hem d’alliberar de l’ansietat i les preocupacions que omplen els nostres cors,
a fi de ser lliures per buscar, sobretot, el Regne de Déu.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada