Diumenge II de Quaresma.12 de març del 2017
Gn 12,1-4a Amb aquest text es comença la llarga historia
d’amor entre Déu i el seu poble. Abram pertanyia a un clan de pastors, que
buscaven pastures pel seu ramat, lluny de les ciutats. En aquest caminar,
descobreix la crida de Déu a deixar el seu país, el seu clan i el seu poble, i
fiar-se de la seva promesa, que el portarà a ser pare d’un poble nombrós dins
una nova terra: la “terra promesa”. La Bíblia posa l’origen d’Israel en aquesta
mítica emigració des de l’Orient.
Si Déu crida Abram (a tot
l’home), és per la seva benaurança; Déu es revela com el qui vol el bé de
l’home. El fa marxar pel seu bé, prometent-li tot el que, en aquell temps, feia
feliços als homes: una nombrosa descendència i la benedicció de Déu.
Aquesta benaurança promesa a
Abram, però, no és pas per ell sol. El projecta de Déu és per tota la humanitat
... però les nacions són lliures d’entrar o no dins d’aquesta benedicció, ningú
està obligat a acceptar-la.
Posar-se
en marxa, responent a la crida de Déu, és una prova de la fe d’Abram i, més
endavant, Déu li canviarà el nom, es dirà Abraham, que vol dir “pare de
multituds”.
..........................................................................
Mt 17, 1-9
Hi ha un paral·lelisme entre la
escena de la Transfiguració i la del Baptisme de Jesús. La veu de Déu en el
Baptisme recolza Jesús al començar la seva missió; al acabar el seu camí per
Galilea i abans d’iniciar la ruta cap a Jerusalem, on el mataran, es produeix
la Transfiguració, amb un nou recolzament a Jesús per part de Déu, és com dir:
malgrat el que veieu que passa a partir d’ara, continuo estant-hi d’acord ... i
aquí hi afegeix “escolteu-lo”. Estar-hi d’acord, no s’ha d’interpretar que Déu
vol que el matin, que exigeix un sacrifici, semblant als déus pagans; “el que
vull és amor i no sacrificis”, llegim en Os 6,6.
En el text hi abunden les imatges bíbliques: 1) la muntanya,
com a lloc de revelació de Déu, 2) el núvol, signe de la presència de Déu, 3)
la cara i els vestits de Jesús, resplendents i plens de llum, semblant a Moisés
baixant del Sinaí, 4) Moisés i Elies, representen la Llei i els Profetes, el
conjunt de les Escriptures, i 5) les tendes que evoquen la festa de les Tendes,
en que els jueus recordaven la travessa del desert; és probable que la
Transfiguració tingués lloc durant aquestes festes, i això explicaria la
proposta de Pere de fer-hi unes cabanes.
Després els
deixebles, prosternats sentint la veu de Déu, quan aixequen els ulls sols veuen
Jesús; Moisés i Elies ja no hi eren: la Llei i els Profetes cedien el lloc a
Jesús ... però aquesta realitat, sols es podrà entendre després de la
Resurrecció, i és per això que Jesús els diu que no ho diguin a ningú.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada