Diumenge III de Quaresma.19 de març del 2017
Ex 17, 3-7
A la sortida d’Egipte, el poble
jueu no es troba pas d’immediat en una terra acollidora, sinó que haurà
d’experimentar el desert, la proba.
El pànic s’ha apoderat del poble,
doncs no tenen aigua. És molt bonic sortir d’Egipte i conquerir la llibertat,
però ... si és per morir de set al desert, ja estaven bé a Egipte. Davant de
tota mena d’acusacions, Moisès no sap què fer i acudeix a Déu, que li transmet
la seva força en el bastó, que ja va tenir el seu rol en les plagues d’Egipte,
i ara farà brollar aigua de la roca, que calmarà el poble assedegat, però
sobretot retrobaran la certesa de que Déu està allà amb ells. Moisès donà a
aquest lloc el nom de Massà i Meribà, que vol dir desafiament i acusació, doncs
el poble va dir: “el Senyor està veritablement enmig nostra o no hi és?”.
Aquesta
temptació de dubtar de Déu davant les
dificultats, és encara actual; costa confiar en que Déu està al nostre
costat i ens farà trobar mitjans per sortir-ne. L’autor del relat del jardí de
l’Edèn, vol fer-nos entendre que la sospita portada sobre Déu, enverina des de
sempre les nostres vides, és “original”, des dels orígens.
Jn 4, 5-42 Els
pous eren un lloc de trobada, i junt a un pou, Jesús inicia el diàleg simbòlic
amb la samaritana, demanant-li aigua, perquè tenia set.
En la Bíblia, la infidelitat a
Déu, era considerada com un adulteri, i el mot marit símbol de divinitat.
Samaria va ser ocupada per cinc pobles, amb els seus respectius déus ... la
dona havia tingut cinc marits, i l’actual “no és pas el teu marit” (el Déu
veritable), li diu Jesús. Perquè ella ha acceptat el diàleg (malgrat Jesús és
jueu), i busca de bona fe una explicació ... pot entrar en el coneixement del
Messies, “Sóc jo, qui parla amb tu”.
Es contrasten dues realitats:
material i espiritual. Jesús demana menjar als deixebles, però quan li porten
diu “el meu aliment és fer la voluntat de qui m’ha enviat”. Jesús demana aigua
a la samaritana, i en resposta al què diu, li parla del do d’una altre aigua,
“font d’on brollarà vida eterna”. “Cal adorar Déu en aquesta muntanya?”
pregunta la dona; quan parla del culte, Jesús li proposa el culte “en Esperit i
en veritat”. Amb la vinguda del Messies, el culte ja no serà un afer de lloc,
temple, muntanya: Déu es fa conèixer a tothom sense distinció.
Jesús ens vol remarcar dos
aspectes: la superació de la religió com estructura, i la obertura al diàleg
inter-religiós; la iniciativa d’acostar-se a la samaritana és de Jesús.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada