Diumenge IV de Quaresma.26 de març del
2017
1Sa
16, 1, 6-7, 10-13
Saül va ser el primer rei
d’Israel, però no pas un bon rei; no sols no va saber controlar els filisteus,
sinó que va empitjorar els conflictes interns. Llavors, Déu encarrega al
profeta Samuel d’escollir un altre rei d’entre els fills de Jessè. La tria de
David no és perquè era un guerrer, ni el més fort, era pastor: “Déu no mira pas
l’aparença, sinó el cor”. David, el rei pastor, és una metàfora del què és Déu
per el poble: el qui el guia i en té cura.
El rei rep la unció amb oli, i
l’ungit era igual a messies: aquesta unció li aportava l’esperit de Déu. David
va esdevenir model per tots els posteriors reis d’Israel, que eren jutjats
segons la semblança amb ell, i els cristians hi han vist un anunci del Messies,
l’ungit de Déu, el vertader pastor del seu poble, sobre qui reposa, en
plenitud, l’Esperit del Senyor.
.. ..........................................................................
Jn 9, 1-41
El
conjunt del relat, entra dins el llenguatge simbòlic de l’evangeli de Joan. En
la primera trobada amb el cec, Jesús fa el gest que el cura de la ceguesa
natural. Però després que l’havien expulsat de la sinagoga, amb la segona
trobada, és el cor del cec que Jesús obra a una altra llum, la veritable. El
cec arriba a veure plenament, no sols la llum, sinó la glòria de Déu,
reconeixent que Jesús era l’enviat del Pare, el Senyor, digne de ser adorat.
El
problema dels contemporanis de Jesús, era saber si realment era l’enviat de
Déu, aquell que tothom esperava ... o es tractava d’un impostor. La paradoxa
esta en que, per una part fa obres bones, que correspondrien al Messies: els
cecs hi veuen, els muts parlen, etc ... però no es preocupa massa de complir
amb el sàbat, hi cura el cec. Si és enviat de Déu, com és que no respecta la llei
del sàbat? I aquí sorgeix el problema, i els fariseus es divideixen: és un
pecador si no respecta el sàbat ... però com un pecador pot donar aquets
signes?
El
text oposa dos itineraris de pensament ben diferents: els fariseus, que es
tanquen en les seves certeses i no poden obrir bé els ulls, es tornen cecs; i
el cec de naixement, que emprèn el camí de la fe, que acull la gràcia que se li
ofereix, i pot rebre de Jesús la veritable llum. Se’ns vol fer descobrir que hi
ha dos tipus de ceguesa: una natural, com la del cec, i una altra de més greu,
que és la ceguesa del cor.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada