Diumenge III
durant l’any. 21 de gener del 2018
Jo 3, 1-5.
10
El
llibre de Jonàs pretén explicar una història que, en realitat, és una faula,
però de la que se’n poden treure unes lliçons. Va ser escrit a la tornada de
l’exili a Babilònia, i volia recordar que Déu vol salvar tota la humanitat, i
no tant sols el poble escollit.
Lliçons
a considerar: 1) Déu estima tots els homes i n’espera un sol gest per
perdonar-los, 2) els considerats pecadors, o pagans, sovint són els més
disposats a escoltar la paraula de Déu, i 3) es vol remarcar, també, la
importància de la predicació profètica per la conversió dels que estan
allunyats de Déu.
.......................................................
Mc 1, 14-20
Joan és tancat a la presó; la introducció a l’anunci del
evangeli ja s’ha acabat, i Jesús comença a predicar a Galilea, “s’ha complert
el temps” ... el temps que precedeix l’establiment del regne de Déu anunciat
pels profetes, i s’apropa en la persona de Jesús, que proclama “...
convertiu-vos i creieu en la bona nova”. És el projecte que Déu vol establir en
el món.
La primera acció de Jesús, és buscar col·laboradors per tirar
endavant el seu projecte, però no escull sacerdots, fariseus o altra gent
important, sinó simples treballadors, i ho fa tot passant vora el mar. Primer
crida Simó i el seu germà Andreu, que deixen la feina i el segueixen; una mica
més tard són Jaume i Joan els qui responen a la crida de Jesús.
En la Bíblia, el mar representa les forces del
mal, i és aquí on Jesús comença a anunciar la Bona Nova. Cridant els deixebles,
es posa de manifest la iniciativa de Jesús, i la autoritat i força de la seva
crida. Es vol donar a entendre, també, que la resposta va ser immediata i
definitiva. Els farà “pescadors d’homes”, que no s’ha d’interpretar com una
captura, sinó com un alliberament ... és fer-los sortir del mar, que és el mal.
La
iniciativa és de Jesús, i seguir el mestre és l’actitud del deixeble.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada