Diumenge VI durant l’any

 Diumenge VI durant l’any. 11 de febrer del 2018                                                                    

Lv 13, 1-2, 45-46

              Se’ns proposa aquest text per comprendre millor el context en que es produeix la curació d’un leprós per Jesús, que ens relata l’evangeli.

              No n’hi havia prou de sofrir una malaltia que, a més, qui la patia era declarat impur, lo que comportava estar apartat de tota vida religiosa i, en aquesta època, també de tota vida social.

             

              La malaltia es creia conseqüència del pecat, i aquesta és la raó per la que el malalt tenia que separar-se del poble, complint lleis religioses, i adreçar-se a un sacerdot (i no a un metge) per declarar la malaltia, o certificar la seva curació, procedint llavors a una sèrie de ritus de purificació.

              Perquè la lepra va adquirir tanta importància en la vida social? Donat que es considerava una malaltia contagiosa, era també una manera de preservar la resta de població.

.......................................................                                                                                      

Mc 1, 40-45

              El leprós era marginat per la seva malaltia, conseqüència del seu pecat, segons la tradició jueva; mai hauria d’haver gosat apropar-se a Jesús ... i Jesús mai hauria d’haver-lo tocat, amb el que esdevenia impur, segons la Llei. Un i l’altre van transgredir l’exclusió que proposava el Levític, però ... és a causa d’aquest doble atreviment, que la curació va ser possible. Jesús es commogué, i parlà amb autoritat: “ho vull”.

              La Bona Nova que Jesús anuncia és que cap persona pot ser declarada impura i exclosa en nom de Déu. Jesús trenca tots els esquemes de marginació; la seva pràctica vol abolir les fronteres que divideixen els homes. Però Jesús no vol pas ser tingut per un guaridor, la seva missió depassa la curació del cos. Tal i com exigeix la llei, Jesús envià el leprós a que es mostri al sacerdot, per constatar la seva curació, i li diu que no expliqui res, però el leprós ho propaga per tot arreu. Això comporta que Jesús tingués de quedar-se sempre en el despoblat, per evitar aglomeracions de gent amb ànsies de curació. En Jesús, però, la curació era sols un signe de la seva disposició en favor dels desvalguts, dels més necessitats.

              Jesús transgredeix la lletra de la llei (el que prescriu el Lv), adopta un gest d’extrema llibertat, però no tothom està disposat a entendre’l, d’aquí el silenci que imposa al leprós curat.

Joan i Roser

COMENTARI SOBRE DE QUARESMA

Avui, però, hi afegim un comentari sobre la quaresma
Joan i Roser

Quaresma
El mot quaresma ve del llatí “quadragesima”, 40 dies. La Quaresma son 40 dies per preparar-se per la festa de Pasqua. El nombre 40 és habitual dins la Bíblia: 40 dies el
diluvi; els 40 anys del poble hebreu al desert, abans d’arribar a la terra promesa; 40 dies de Jesús en el desert, per afrontar la temptació ... El 40 simbolitza el temps
de tota una vida.
La Quaresma comença el dimecres de Cendra, i acaba el diumenge de Rams. Quan es parla de 40 dies, no es compten els diumenges, doncs el diumenge és el dia de la
Resurrecció, no és un dia qualsevol.
El començament de la Quaresma es va associar al ritus de les cendres del dimecres, cendres procedents dels rams de l’any anterior, cremats per aquesta ocasió, i que son
posades sobre el front dels fidels, que era una antiga pràctica penitencial procedent del poble hebreu, però que, posteriorment, aquesta imposició de les cendres posa amb
valor un aspecte més positiu de la Quaresma: “convertiu-vos i creieu en la bona nova” (Mc 1, 15), que és com, segons Marc, Jesús comença la seva predicació. Aquest símbol,
és una proposta a ser conscients del missatge de Jesús, durant tota la nostra vida, símbol dels 40 dies.