Diumenge V de
Quaresma. 18 de març del 2018
Jr, 31, 31-34
“Vénen dies ...”,
tota la Bíblia tendeix vers l’esdevenir, amb la certesa que els dies promesos
per Déu, vindran. Una característica dels profetes és saber mirar endavant;
però aquí Jeremies no s’estalvia de constatar que el poble, sovint, ha estat
infidel.
Al morir Salomó, el
seu reialme es va dividir en dos: el nord, Israel, i el sud, Judà. El fet que
la nova aliança sigui pactada amb Israel i Judà, és com dir que la promesa de
Déu es vàlida pel poble sencer, malgrat les vicissituds de la historia.
La nova aliança
s’inscriurà en els cors de la gent, i no pas en taules de pedra, i es traduirà
en una pertinença mútua “jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble” i es
reafirma amb “tots em coneixeran”. En la Bíblia, el mot “conèixer”, proposa una
relació íntima. Déu estima amb amor el seu poble i, en retorn, vol ser també
estimat. ...........................................................................
Jn 12, 20-33
La resposta de
Jesús és “Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat ...”, que
recorda el que Jesús havia dit a les noces de Canà (Jn 2, 4) “encara no ha
arribat la meva hora”. I Jesús hi afegeix la metàfora del gra de blat, que
expressa el misteri de la transmutació de la mort en vida: sols el gra que mor dóna
vida.
El mot
“glorificar”, no vol pas dir prestigi o celebritat, sinó simplement “revelar la
presència de Déu”, que proposa una Aliança d’amor amb la humanitat. “Pare
glorifica el teu nom”, fes-te conèixer, que els homes sàpiguen que tu ets el
seu Pare i que m’has enviat per revelar-ho; la veu que llavors ressona des del
cel, demostra el profund acord que hi ha entre el Pare i el Fill.
L’acceptació per
Jesús del sofriment i de la mort, ha estat un acte humà, ha assumit una naturalesa humana ben real, i això
explica els sentiments que expressa Jesús: angoixa, es sent contorbat, seria el
Getsemaní de l’evangeli de Joan, però d’una manera anticipada. Jesús ha vingut
per donar testimoni de la veritat, “l’hora” ha arribat i la missió s’acabarà
d’acomplir. “Quan seré enlairat damunt la terra”, Jesús ha utilitzat aquesta
expressió en diverses ocasions, per anunciar que la seva mort en la creu serà
el moment suprem de la revelació de l’amor de Déu pels homes.
Per defensar els
pobres, serà clavat en una creu pels poderosos, però “enlairat” a la creu,
atraurà tothom i donarà vida. Una gran lliçó: l’amor que es dóna a si mateix,
dóna fruit, genera vida. Captar la veritat d’aquesta paradoxa, és descobrir
l’evangeli.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada