Diumenge III de
Quaresma. 4 de març del 2018
Ex 20, 1-17
Déu parla al poble
que surt d’Egipte, i comença per presentar-se: “Jo sóc el Senyor el teu Déu”;
després els recorda el què ha fet per ells: “t’he fet sortir d’Egipte, on eres
esclau”, i llavors comencen els Manaments. Déu alliberador, dóna la Llei com un
camí d’aprenentatge de la llibertat, que és el sentit de començar amb la
prohibició de la idolatria: “No tinguis cap altre déu fora de mi”. La idolatria
és allò que arriba a fer de nosaltres un esclau.
Tota imatge de Déu
queda prohibida, perquè serà falsa. No es pot posseir Déu, és inaccessible; és
per pura gràcia que se’ns ha fet proper. St. Agustí ja deia que si
en la teva recerca has arribat a conèixer com és Déu ... deixeu corre, perquè
segur que no és això.
Els primers manaments
es refereixen a la nostra relació amb Déu, i després venen els relacionats amb
els altres. La relació amb Déu i la relació amb els altres, estan estretament
lligades. Els manaments ensenyen a viure en coherència amb els demés, i la ruta
que cal seguir per anar tots plegats vers Déu.
...........................................................................
Jn 2, 13-25
Joan
situa aquest esdeveniment al començament de la vida pública de Jesús, per així
remarcar, d’entrada, la seva ruptura amb el judaisme oficial.
Els jueus compraven a l’esplanada del Temple, els
animals que tenien d’oferir en sacrifici, però no es podien pagar amb monedes romanes,
que duien l’efígie de l’emperador; calia canviar-les per les del Temple, que
era el negoci dels sacerdots. Aquesta pràctica era gairebé tan antiga com el
mateix Temple.
Expulsant del Temple tot aquest muntatge, Jesús mostra
que vol posar fi a aquesta religió sacrificial. Si bé la violència de Jesús és
inesperada, les seves paraules encara ho són més: “No convertiu en mercat la
casa del meu Pare”. Davant d’aquesta actitud, s’explica la indignació dels
jueus, que diuen a Jesús “amb quin senyal demostres que pots obrar així?”,
doncs per ells, Jesús era sols un vulgar samarità.
Però amb la resposta, Jesús es presenta com un
veritable Santuari, i diu: “Destruïu aquest Santuari i en tres dies
l’aixecaré”, que sols serà entès després de la Resurrecció, encara que pels
jueus, “tres dies” era una manera simbòlica, habitual, d’afirmar que “Déu
intervindrà”. Se’ns dóna la clau
d’aquest anunci amagat, fet per Jesús, de la seva mort i resurrecció, com
trobem també en altres episodis d’aquest evangeli; la fe neix de la
resurrecció, que donarà sentit a les paraules i gestos de Jesús durant el seu
ministeri.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada