Diumenge VI de Quaresma. 25 de març del 2018
Is 50, 4-7
Isaïes parla d’ell mateix i, també, del poble perseguit
i humiliat en l’exili de Babilònia. És alimentat per la Paraula de Déu, per
així poder-la transmetre, i alguns entenen la crida, però d’altres la refusen
i, malauradament, es troba amb la persecució, però suporta els maltractaments
doncs sap que està sostingut per Déu.
La principal característica d’un veritable servidor de
Déu, és l’escolta de la Paraula, “mantenir la orella oberta”. “Escolta” vol dir
també confiança; és una història de confiança mútua: Déu confia en el servidor,
i li proposa una missió ... i el servidor accepta amb confiança aquesta missió.
Els
deixebles de Jesús, buscant dins l’Escriptura, troben en aquest text una ajuda per
comprendre el final de Jesús.
...........................................................................
Mc 14, 1- 15, 47
Dues coses es posen en relleu dins
el relat de la Passió de Mc: la solitud de Jesús i el seu silenci. La pregària
de Jesús a la muntanya de les Oliveres recorda la oració de matinada en un lloc
solitari, al inici del seu ministeri públic; ara, a plena nit, prega per saber
afrontar la fi. La dimensió més profunda del seu dolor es manifesta aquí. Està
sol, els deixebles dormen, i l’abandonaran tots; després de la negació de Pere,
no es cita la presència, al seu costat, de ningú que li sigui amic. La passió
és un conflicte en el que Jesús s’ha trobat per ser fidel a la seva missió ...
però no renuncia.
Davant el Sanedrí “ell callava i
no va respondre res”, i és el gran sacerdot qui posa l’afirmació “Tu ets el
Messies, el Fill del Beneït?” ... “Si sóc jo”. Davant Pilat, “no contestes
res?” ... “Ets rei dels jueus?”, “Tu ho has dit” respon Jesús.
Una cosa a remarcar: els soldats,
per burlar-se d’Ell “el vestiren de porpra“, que és la vestimenta dels reis i
dels grans sacerdots; irònicament , uns pagans escenifiquen una realitat, i
serà també un pagà el primer en reconèixer “aquest era Fill de Déu”.
Marc fa una descripció lacònica de
la crucifixió, en una mena de tríptic: 1) a les 9 del matí el crucifiquen i
s’inicia un període de burles, a càrrec dels qui passaven per allà, dels
sacerdots i dels crucificats al seu costat. 2) Al migdia comença una foscor per
tota la terra; Mc sembla recordar Amós (Am 8, 9) “apagaré el sol al mig del
cel; en ple dia s’enfosquirà la terra”. 3) A les tres, Jesús cridà les úniques
paraules que reporta Mc: “Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat”, que es
poden interpretar com una desesperació, però un jueu no ho interpretava pas
així; són les primeres paraules d’un cant de victòria, el Salm 22, que en el v.
23 diu: “Senyor m’has escoltat. Anunciaré el teu nom als meus germans, et
lloaré enmig del poble reunit”.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada