Diumenge de Pentecosta. 20 de maig del 2018
Ac 2, 1-11
La
Pentecosta era una festa d’origen pagà, es celebrava la collita dels fruits de
la terra, però, més endavant, va esdevenir una festa religiosa, per celebrar el
do de la Llei al Sinaí. Els deixebles estaven reunits “tots junts al mateix
lloc”, donant a entendre la unitat del grup.
És
difícil descriure l’actuació de Déu, d’aquí la utilització de símbols, dels que
se’ns avisa amb el “com”: com una ventada, com unes llengües de foc. La remor i
el vent, que omplí tota la casa, és un element adequat per expressar la
potencia i dinamisme de l’Esperit. El
mot hebreu ruah, o el grec pneuma, volen dir vent, però també
esperit. El cop de vent omple tota la casa, però les llengües de foc es posen
sobre cadascú, és el bateig amb el foc de l’Esperit (Lc 3, 16).
L’Esperit
fa caure totes les barreres que impedien la comunicació entre els homes de
races i llengües diferents, i cadascú sent proclamar la Paraula de Déu en la
seva pròpia llengua, doncs ja no s’expressa sols en la llengua del Temple, sinó
a la de cadascú.
...........................................................................
Jn 20, 19-23
Les portes estaven tancades, en l’ànim dels deixebles
no hi havia la joia de la Pasqua, sinó l’angoixa i la por. Jesús “es posà al
mig”, és el centre de la comunitat, i el primer que fa és donar-los la pau, que
és font de vida. Després es donà a conèixer “mostrant les mans i el costat”, la
seva imatge no era com abans, i calia algun signe per identificar-se.
Després ve el do de la missió “com el Pare m’ha enviat,
també us envio a vosaltres” ... però els enviats han de ser transformats per
poder continuar l’obra de Jesús, i per transmetre’ls l’Esperit “alenà damunt
d’ells”; semblant a l’alè de Déu al crear l’home, és com una nova creació,
seran persones noves. La por i la obscuritat es transforma en pau i alegria,
amb la certesa de que Jesús està amb ells.
La missió de treure el pecat del món, amb el do de
l’Esperit, ara l’han d’assumir els deixebles; tothom és cridat a entrar dins la
pau de Déu, i reconciliar-se amb Ell. S’ha d’aconseguir que tothom, fins i tot
els pecadors, amb el perdó, s’integrin a la comunitat.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada