Diumenge
solemnitat del Cos i Sang de Crist. 3 de juny del 2018
Ex 24, 3-8
El
ritus de l’Aliança que proposa Moisés, comprèn dos aspectes. D’entrada, el que
es refereix a la paraula, o “paraules del Senyor”, que són la part que el poble
s’ha de comprometre a respectar, perquè l’Aliança perduri. Després ve el ritus
de la sang; en la mentalitat semita, la sang simbolitzava la vida donada per
Déu. La sang és aspergida sobre l’altar, que simbolitza la presència de Déu, i
sobre les dotze pedres aixecades (les dotze tribus), que representen el poble;
es fa la unió, el lligam, entre Déu i el poble.
La
sang dóna testimoniatge que l’Aliança és una relació de vida, car estableix una
comunitat vital entre els que l’han contreta, entre Déu i el poble. No és pas
el sacrifici el que compta, el més important és l’Aliança, que comporta la
fidelitat a la paraula de Déu.
...........................................................................
Mc 14, 12- 16.
22-26
Calia celebrar la Pasqua dins
Jerusalem, d’aquí que els deixebles, forasters com Jesús, havien de trobar algú
que els deixes una sala per poder-ho celebrar.
Jesús, en el sopar, segueix el ritus
habitual de la Pasqua jueva, que evoca la intervenció de Déu a favor del poble
... però li dóna un nou sentit. Al començar el sopar, el cap de taula es posava
dret, agafava el pa i pronunciava una benedicció, el trencava i el repartia,
fen arribar així a tots la benedicció de Déu. Però Jesús hi dóna un nou
contingut, i diu: “Això és el meu cos”, la meva persona, que es lliurarà fins a
la fi, per fer-vos arribar la benedicció del Regne de Déu. Al final de l’àpat,
s’agafava una copa de vi, es donava gràcies i es bevia, cadascú amb la seva copa,
era com un brindis. Però aquella nit, Jesús convida els deixebles a beure de la
seva de copa, la comparteixen, i diu: “aquesta copa és la meva sang, la sang de
la nova Aliança”.
Jesús
realitza, a la comunitat dels deixebles, un signe profètic del que passarà
després a la creu: la seva persona, com el pa trencat i repartit, s’ha donat a
tothom, i ara acabarà donant també la seva vida, la sang, que també reparteix,
fent referència a la sang de l’Aliança que Moisès aspergeix sobre el poble.
Amb
el testimoni de tota la seva vida, fins a la mort, Jesús fa possible una nova
Aliança. Amb Jesús, Déu es dóna a conèixer i es fa més proper. Celebrar
l’eucaristia és rememorar aquesta nova Aliança.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada