Diumenge XXIII de durant l’any. 9 de
setembre del 2018
Is 35,
4-7
El text
de Isaïes es dirigeix al poble deportat a Babilònia que, enmig del dolor
generat per l’exili, necessita una veu d’esperança: “no tingueu por”, Déu no us
abandona pas, ve a salvar-vos. Cal confiar en Déu, seran alliberats de la
esclavitud com hi foren els seus pares i, com ells, hauran de travessar el
desert.
De
la proximitat del Senyor, en neix l’alegria, de la que en participa l’home i
també la natura, formant un tot inseparable; van compartir el dolor i
comparteixen la joia. “Els cecs hi veuen ... han nascut torrents en el desert”.
El
retorn del poble es converteix en un símbol de l’arribada dels temps messiànics.
...................................................................
Mc 7, 31-37
En
l’Escriptura, la sordesa simbolitza la duresa de cor davant les crides de Déu.
Els miracles tenen sempre un sentit simbòlic, que va més enllà del fet material
que es narra; Joan en diu “signes”.
“Tornà
de Tir i Sidó”, i passa pel territori de la Decàpolis, de predomini pagà grec;
és una manera de dir que les fronteres que posen els homes, no compten pas per
Jesús. La seva activitat a Galilea, havia mostrat que tant els líders
religiosos, com el poble i, fins i tot, els deixebles, “no l’entenen”, són
sords. Aquest recorregut per terres paganes posa de manifest que la missió de
Jesús no es limita pas als jueus ... i és en un ambient pagà que té lloc la curació
d’un sord que, a més, quequejava, parlava malament. Li obre les orelles i
deslliga la llengua, que és el què cal per entendre i proclamar el missatge de
Jesús. Com sovint en l’evangeli de Marc, la gent no va sola a Jesús, hi són
conduits per altres, hi ha qui se’n preocupa.
La
gent no se’n sabien avenir, i deien “Tot ho ha fet bé ... els sords hi senten i
els muts parlen” ... sense saber-ho, els pagans citaven l’Escriptura, com
recordant les promeses d’Isaïes.
El
gest de “aixecar els ulls al cel” al curar el sord, ens vol dir que la salut,
la salvació, ve de Dalt, del Pare.
“Prohibí
que ho diguessin a ningú” ... és el secret messiànic, encara no és l’hora.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada