Diumenge XXV de durant l’any. 23 de
setembre del 2018
Sv 2,
12. 17-20
Aquest
text es refereix a la colònia jueva d’Alexandria, que tenia una doble
pertinença, d’entrada jueva, però també grega, doncs estaven immersos en un
medi grec; les religions jueva i grega, però, eren incompatibles i calia
escollir.
Alguns
mantenien la fe jueva, i eren un retret viu pels que l’abandonaren, i aquests
els persegueixen. No són pas els grecs, més lliberals, qui els persegueixen,
sinó els seus propis germans, que no tenen bona consciència i es volen venjar.
Quan un sap que s’equivoca, no li agrada que li recordin.
Pensen
que el just els fastigueja, perquè és la consciència crítica del seu obrar i,
en lloc d’imitar-lo, com tindrien de fer, prefereixen posar-lo a proba per
veure si Déu, en qui confia, el protegeix i el salva.
...
trobarem Jesús en una situació semblant.
...................................................................
Mc 9, 30-37
Jesús,
per segona vegada, anuncia la seva passió i resurrecció. Travessa Galilea, el
camí representa l’itinerari de formació d’un bon deixeble, i vol fer-ho
d’incògnit, no vol que interrompin el seu ensenyament: “serà entregat en mans
dels homes ... el mataran ...”, sense especificar quins homes ...
perquè tots el rebutgen.
Pels
deixebles, això era xocant i contradictori. Tots han sentit la professió de fe
de Pere, “ets el Messies”, és a dir, el que Déu ha escollit per salvar el
poble, el rei que esperaven, el Fill de l’home. Però al Fill de l’home, segons
Dn 7, 13-14, les nacions li faran homenatge i el seu poder no passarà mai ... i
ara Jesús els diu que el mataran?
Els
deixebles segueixen, però no l’entenen, i estan més preocupats per saber quin
lloc ocuparà cadascun d’ells. Ignoren que el que ens fa primers és el servei
als qui són considerats darrers.
Per
fer-ho comprendre, Jesús agafa un nen (símbol de feblesa) i “el posà enmig
d’ells”. Als qui es disputaven els millors llocs al costat del futur rei, Jesús
els posa com a model aquell qui no compta per res, i l’equipara a Ell mateix.
Els
deixebles, però, no comprendran aquests gestos de Jesús fins després de la seva
mort i resurrecció. Llavors entendran que per esdevenir gran en el Regne de
Déu, cal fer-se servidor de tots.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada