Diumenge V durant l’any. 10 de febrer
del 2019
Is 6,1-8
Es descriu la vocació d’Isaïes,
concretant que va ser l’any 740, en que va morir el rei Ozies, a causa de la
lepra. Isaïes era conseller de la cort reial, i presenta la seva vocació amb
imatges reials, veu Déu amb les característiques d’un rei exercint el seu
poder.
Quan Isaïes diu “vaig veure”, ens
vol dir que no es tracta pas d’un relat, sinó d’una visió. El tremolar i el
fum, fan pensar en la presència de Déu al Sinaí, o en altres manifestacions de
Déu en la Bíblia. Dir que Déu és Sant, en sentit bíblic, és dir que és Tot
Altre que l’home i, per tant, és impossible imaginar-se com és; mai podrem
descriure’l amb paraules humanes.
Davant la majestat de Déu, la
reacció d’Isaïes és reconèixer la seva petitesa, és un home de llavis impurs,
una primera etapa imprescindible, dins la nostra relació amb Déu ... però, amb
el foc de l’altar, Déu purifica els llavis del profeta que, així, podrà
anunciar la Paraula de Déu, i manifesta la seva disponibilitat dient “aquí em
teniu ...”. És Déu qui pren la iniciativa per fer-se proper a l’home, per
desfer l’abisme que ens separa d’Ell.
.............................................
Lc 5, 1-11
Es pot constatar un protagonisme
particular de Pere: hi ha dues barques, però Jesús puja a la de Pere, i
després, és també a ell a qui demana de pescar. El vertader miracle que es
produeix, està en creure, quan tot semblava il·lògic, tant per l’experiència de
Pere com a pescador, com per haver passat tota la nit sense pescar res.
Aquesta acció extraordinària de
Jesús, és el signe de que el compromís a seguir Jesús portarà els seus fruits,
transformarà els homes. Simó se’n adona de qui és Jesús i pren consciència de
la seva indignitat “sóc un pecador” ... però en resposta a aquest reconeixement,
Jesús li diu: “no tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes”. El mot
grec que es tradueix per pescador és, en realitat, “agafar vius”, que es
refereix a pescar amb ret, en que els peixos surten vius. En aquest cas, seria
treure els homes del mar (que és el mal) i impedir que s’ofeguin, és
salvar-los.
Semblant als profetes, els pescadors
cridats ho deixen tot per seguir Jesús. Estem davant el misteri de la nostra
col·laboració en l’obra de Déu: no podem fer res sense Déu, però Déu no vol fer
res sense els homes. La sola condició que se’ns demana és la confiança i la
disponibilitat.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada