Diumenge XX durant l’any. 18 d’agost del 2019
Jr 38 4-6; 8-10
El país està ocupat per les tropes de
Nabucodonosor. Els consellers del rei Sedequies volen que es revolti i faci
aliança amb Egipte, però Jeremies els diu que això és un disbarat; per ell, la
ocupació del país és un just càstig que Déu ha permès per afavorir la conversió
del seu poble, i el que millor poden fer és retornar cap el Senyor.
Però el rei cedeix a les pressions dels consellers, i
aquesta actitud de Jeremies li portarà acusacions i la presó en una cisterna,
doncs els líders i el poble no volen escoltar-lo quan avisa que la revolta que
proposen portaria a la destrucció del Temple, de la dinastia davídica i de la ciutat de Jerusalem ... tal i com
realment va passar.
Però Déu no abandona Jeremies, que és
alliberat gràcies a la intervenció d’un estranger, més respectuós per les
paraules del profeta que el mateix poble de Déu. Fa pensar en la paràbola del
bon Samarità.
......................................................................................
Lc 12, 49-57
Jesús prepara els deixebles per les
proves que els esperen. Canvia radicalment el seu missatge; la Bona Nova
portarà la pau al món ... però no s’hi val escoltar-la i quedar-se indiferent,
sinó que implica canvis radicals en la vida, que poden conduir-nos a
conflictes, fins i tot familiars. I això no és pas un presagi de Jesús, sinó
una experiència: en el poble de la seva joventut, després d’escoltar les seves
paraules, per poc no el precipiten pel barranc. Per establir el regne de la
pau, hi haurà sempre conflictes entre els qui reben el Senyor i els qui el
refusen.
Pels
camins de Galilea, Jesús s’esforça per contagiar-los amb el “foc” que cremava
dins el seu cor. Cal descobrir que aquest foc és la passió per Déu i la
compassió pels qui sofreixen; és el foc de l’amor, que té poc a veure amb la
rutina del bon ordre i la fredor de les normes.
El foc és una imatge ambivalent: és
terrible en la seva força de destrucció i evoca el càstig i la còlera de Déu, però
també és el símbol de la presència de Déu, i l’Esperit ve sobre els deixebles
en forma de llengües de foc (Pentecosta).
Finalment,
Jesús els fa veure que saben entendre una relació entre “l’aspecte de la terra
i del cel” però no saben entendre en quin temps estan ara vivint.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada