Diumenge XXXIII durant l’any. 17 de novembre
del 2019
Ml 3, 19-20
Després l’entusiasme pel
retorn de l’exili a Babilònia, les decepcions s’acumulen, i el relaxament
deteriora les costums i la fe, tant dels sacerdots com del poble. Veuen els
seus camps ocupats per estrangers, l’abundància de cultes pagans i el Temple
destruït ... ¿on és Déu?
És aleshores quan el profeta
Malaquies llança el seu crit d’esperança. S’esforça en tornar la moral al
poble, i els diu que Déu prepara la seva vinguda, “el dia del Senyor ...
abrusador com un forn”, imatge de l’amor infinit de Déu ... que abrusa. Això,
però, no impedeix que es parli també d’un judici, en una imatge ambivalent del
sol: llum i calor. Uns cremaran com la palla, però d’altres veuran brillar la
llum de la salvació, enmig de la foscor, el dolor i la mort.
Aquesta ambivalència es dóna en
tothom, tots tenim coses bones i dolentes, i cal esperar que el sol de Déu
cremi les dolentes, com la palla, i faci germinar les bones amb la seva llum.
..................................................................................
Lc 21, 5-19
Un grup remarca la grandiositat del
Temple, que és símbol de la que ostenten els escribes i mestres de la Llei,
identificats amb les estructures socials, polítiques i religioses d’Israel; són
més importants els sacrificis i rituals, que la misericòrdia i la justícia
social, que són les actituds que demana Déu. És per això que Jesús diu que el
temple serà destruït, doncs no promou una relació adequada amb Déu i els
germans, sinó que porta a divisions socials i injustícies. Llur fe, llur
religiositat, es recolza en aquestes pedres ... però d’això no en quedarà pedra
sobre pedra, els diu Jesús.
Es trobaven bé en el “sistema” del
Temple, però Déu no mira les grandeses de pedra, ni els magnífics ex vots, sinó
que busca un poble on poder-hi habitar. La vinguda del Senyor, fa passar aquest
món dins l’eternitat de Déu, i això representa un capgirament, que s’expressa,
simbòlicament, amb un llenguatge apocalíptic.
En aquesta situació caòtica, amb la
que respon Jesús, Lluc s’inspira en l’ambient real que viuen els cristians en
l’època en que ho escriu. Jesús, també, els vol prevenir del possible engany
amb falses promeses, que els portés a abandonar la tasca i la lluita, deixar-ho
córrer ... però cal continuar. Els deixebles seran perseguits, però el mateix
Jesús els donarà saviesa per resistir-ho ... i “amb la vostra perseverança,
obtindreu la vida”. Paraules d’encoratjament pels cristians de tots els temps.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada