Diumenge III d’Advent . 15 –XII -2019.
Is, 35, 1-6.10
Els exiliats, després de 50
anys a Babilònia, necessiten consol; el temps havia esgotat el seu coratge i
enfosquit les seves il·lusions ... ¿on és Déu? Isaïes els ofereix unes paraules
d’ànim, cal “enrobustir les mans cansades” i “afermar els genolls vacil·lants ”,
perquè Déu vindrà a fer justícia. El camí més curt entre Babilònia i Jerusalem
passa pel desert d’Aràbia, i això els recorda el retorn de l’Èxode, també pel
desert; aquest nou retorn serà una festa.
Tot això és obra de Déu “que ve per
fer justícia; la seva paga és aquí”; la “paga” és el rescat. El rescat és el
que paga un parent pròxim (el Goel) per alliberar un deutor. Se’ns vol dir que
Déu és com un parent, que està amb nosaltres, i vol alliberar-nos de tot el que
ens empresona. La descripció que fa Isaïes del retorn del poble, és un símbol
de la felicitat dels darrers temps.
..................................................................................
Mt 11, 2-11
El
que Joan sent a dir de Jesús, des de la presó, no s’adiu amb el que ell havia
anunciat, no es comporta com un profeta, i menja i beu amb tothom. Això
desconcerta als que esperaven un Messies poderós a l’estil de David, i
justifica que Joan fes preguntar a Jesús, si era ell el qui havia de venir, o
calia esperar-ne un altre.
Jesús
respon als deixebles de Joan amb paraules manllevades del profeta Isaïes, “els
cecs hi veuen, els invàlids caminen ,,,”, que resumeixen la seva manera de fer de Messies: en lloc
d’utilitzar el poder i la força, es preocupa pels que pateixen, i anuncia la
Bona Nova als pobres.
Després,
Jesús proclama la grandesa de Joan, que serà l’últim dels profetes, del qui diu
l’Escriptura “envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí”, i
qui anuncia la vinguda de la Bona Nova. De tots els profetes, sols ell ha
tingut el privilegi de veure Jesús ... però no pas el Regne ja establert, i és
per això que Jesús diu que “el més petit en el Regne del cel, és més gran que
ell”. Una frase sorprenent, però ben entesa, no malmet pas la grandesa de Joan.
Ell ha sigut el portador d’un missatge, però les conseqüències d’aquest
missatge ja no estaran al seu abast, cosa que el més petit dels deixebles de
Jesús podrà descobrir.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada