1R17,10-16
Ja fa temps que hauríem necessitat tres planetes si tota la humanitat haguéssim volgut viure com la mitjana d'una persona europea.
Elies preconitza a la vídua que l'home té recursos propers a ell i que no valora ni creu en ells.
Som capaços de creure que tenim la capacitat que amb els recursos més propers compartint-los pot sobreviure tota la humanitat i que és aquesta la voluntat de Déu Pare.
La vídua veu en aquesta acció la sort que ha tingut en fer cas Elies, la llum que desprèn de l'ara ella la reflecteix i veu el camí a seguir.
Mc 12,38-44
Els que ho tenen té gairebé “tot” Mestres de la Llei en la recerca del “tot” inassolible estan encegats i distants de Déu, el prestigi professional, el que diran és el més important, el proïsme no compta.
L'esforç i el sacrifici del qui té “poc”, la vídua, és el que té valor per a Déu.
Sembla que en aquest “poc” hi ha la clau per arribar al “tot”, la felicitat.
A la societat de consum que vivim on els valors de destacar i enfilar-se trepitjant els altres, és el que més es porta, el missatge de valors que ens dona Jesús per arribar a ser feliços costa molt de trobar.
Jaume
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada