(Recuperat de 25 de novembre del 2018)
Dn 7, 13-14
Per
entendre el text, cal anar una mica abans i una mica desprès. El profeta Daniel
ens descriu una visió: veu quatre bèsties monstruoses (els imperis dominants),
que sorgeixen del mar (el poder del mal). Un ancià vestit de blanc (que tothom
entén que es tracta de Déu) venç les forces del mal, i apareix un Fill d’home
enmig dels núvols del cel, a qui li dóna el poder i la reialesa, diferent de la
dels reis de la terra.
És
un missatge d’esperança, en un temps de dominació grega, sota Antioc Epifane.
És com dir al poble, que ara estan dominats i perseguits, però la seva
alliberació s’apropa i serà definitiva.
Daniel
parla de fill d’home (=un home) però, en els evangelis, és sols Jesús qui parla
d’aquest personatge, referint-se a si mateix. Hi ha, però, una petita
modificació gramatical, Jesús es diu “Fill de l’Home”, que fa pensar en
la Humanitat. Jesús es mostraria com el portador del destí de tota la
Humanitat, seguint Dn 7, 18: “el poble sant de l’Altíssim rebrà la reialesa i
la posseirà eternament ...”.
Jn 18, 33b-37
En el
decurs de la seva vida, Jesús sempre havia defugit la pretensió del poble de
fer-lo rei (rei seguint els criteris del món, que els alliberés de Roma) i,
precisament ara, abandonat, anorreat i condemnat, es reconeix rei.
Davant
Pilat, encarregat de defensar el poder polític de Roma, Jesús no refusa el
títol de rei, però en precisa el sentit: no ho és com els reis que havia tingut
Israel, “la meva reialesa no és d’aquest món”. Quan Joan utilitza la paraula
“món”, és una manera de referir-se a tot el que contradiu el projecta de Déu;
no és pas una referència a que el reialme de Jesús pertany a una dimensió
espiritual, i fora de la realitat en que vivim. Si fos així, seria deixar de
reconèixer el compromís de Jesús, especialment amb els pobres, durant la seva
vida pública. De ser sols de caràcter espiritual, no hagués preocupat a les
autoritats jueves i, segur, no hagués acabat a la creu. Aquest rei, que és
Jesús, no té cap altre ambició que el servei als demés, donant testimoni de la
Veritat que, en sentit bíblic, és Déu mateix, de qui Jesús n’és la Paraula.
“Tu
ho dius: jo sóc rei”, sembla com si Jesús deixés a Pilat la responsabilitat
d’aquesta afirmació. Seria una manera de subratllar la diferència de contingut
que Pilat i Jesús donen a la idea de rei.
Joan i
Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada