(Recuperat d'abril de 2016)
Diumenge IV de Pasqua. 8 de maig de 2022
Ac
13, 14. 43-52
Pau,
junt amb bernabé, arriba a Antioquia de Pisídia i, com tot jueu
practicant, el sàbat va a la sinagoga i, en signe d'acolliment li donen
la paraula. Pau els parla de Jesús com el Messies esperat pels jueus, i
és ben acollit pels assistents jueus i prosèlits (no jueus, pagans
convertits).
El sàbat següent, una
gran gentada esperava Pau a la sinagoga, cosa que preocupa als jueus,
i quan comença a parlar, engelosits pel seu èxit, es posaren a
contradir les seves paraules ... però els pagans semblaven més
disposats a acceptar-les. Es tenia la idea de que calia anunciar la
paraula de Déu primer als jueus, però això va comportar un
capgirament del pensament de Pau, que el condueix a que l’evangeli
de Jesús sigui anunciat i conegut per tothom, sense importar
fronteres, races, ni classes socials, i el fa decidir a portar el
missatge de Jesús als pagans, encara que sense refusar els jueus.
.....................................................................
Jesús
estava en el Temple i els
jueus li pregunten si és ell el Messies. Esperaven un Messies reial
i poderós, que els alliberés dels romans, però Jesús no respon ni
si, ni no; vol ser guia del poble d’una manera radicalment nova, a
la manera d’un pastor que estima i condueix les seves ovelles;
rei-pastor era una expressió habitual en la historia d’Israel, i
David n’era la figura paradigmàtica d’aquest “pastor” (Ez
34, 21-28).
Hi ha una relació
d’amistat i d’amor entre Jesús i les seves ovelles, els qui
creuen en ell: “escolten la meva veu, jo les conec i elles em
segueixen”. Conèixer, en terminologia bíblica, té un sentit més
profund i més íntim que el que nosaltres li donem.
Però Jesús encara va
més lluny: “Jo els dono vida eterna ...”, ¿qui pot donar la
vida eterna sinó Déu?. Però encara més: “ningú me les
arrencarà de les mans ...ningú podrà arrencar res de les mans del
Pare”; posa les dues frases a un mateix nivell, i acaba dient el
que ja semblava deduir-se: “jo i el Pare som u”. Pels
interlocutors, això era inacceptable, contrari al que cada dia
proclamaven, “escolta Israel, el Senyor nostre Déu és el Senyor
U”, ja que semblava voler dir que Jesús, un home, es feia Déu.
Això justifica que, després, el volguessin apedregar.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada