(Recuperat de gener de 2014)
Is 8, 23-9, 3
El
profeta descriu la salvació com una llum que brilla dins les tenebres,
fent al·lusió a Galilea, regió menyspreada pels jueus de Jerusalem, on
hi viu gent d’arreu i estava ocupada per les tropes d’Assiria. El Senyor
no els abandonarà, intervindrà com ho va fer en temps antic, a l’època
de Gedeó, i la seva victòria sobre Madian (Jt 7, 16-25).
La
vinguda d’un nou rei era comparada a la sortida del sol, com a promesa
d’una era nova. Amb aquesta “llum”, Isaïes es referia a Ezequiel, el
fill promès al rei Acaz (Is 7, 14: “la noia tindrà un fill ...”). La
captivitat s’acabarà, els presoners que vivien dins la tenebra veuran
una gran llum, cal alegrar-se; el profeta sap que Déu no abandonarà el
seu poble. Mateu ens dirà que finalment s’acompliran en Jesús aquestes
promeses: la llum de Jesús comença a Galilea, i vencerà les forces del
mal.
.............................................................
Mt 4, 12-23
"Veniu amb mi, i us faré pescadors d'homes"
La
missió de Joan el Baptista s’ha acabat (és empresonat), i Jesús inicia
la seva activitat pública tornant a Galilea. Deixa Natzaret i
s’instal·la a Cafarnaüm, on es barregen jueus i pagans. Es vol donar a
entendre que la llum s’aixeca sobre la humanitat sencera, simbolitzada
en la diversitat de Galilea. D’aquí en sortirà la llum, i Jesús comença
la seva predicació amb les mateixes paraules del Baptista (Mt 3, 2):
“convertiu-vos que el Regne del cel és a prop”; cal canviar de
mentalitat, doncs l’estil del Regne és diferent.
Però
Jesús no pot estar sol per fer arribar el Regne, i és per això que
crida deixebles per poder proclamar la Bona Nova a totes les nacions.
Jesús no és un rabí com els altres: aquí és el mestre qui tria els
deixebles, no pas a l’inrevés, i els deixebles seran associats a la seva
missió, tindran també d’actuar.
Els
primers deixebles cridats són pescadors, que no vol pas dir ignorants
i pobres, sinó simplement persones comuns i normals. Però la missió que
els encarrega, sí que és adequada a un pescador: “us faré pescadors
d’homes”. El mar era símbol del mal, i treure homes del mar és impedir
que s’ofeguin, és salvar-los. S’assemblaria a una pesca amb xarxa, que
quan es llença al mar no se sap mai què en sortirà, però s’ha d’insistir
si es vol obtenir fruit. Llançar la xarxa de l’evangeli és intentar
portar els homes cap a la salvació de Déu. Déu vol fer brillar la seva
llum allà on les tenebres són més profundes.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada