Mc 9,2-10
Marc ens relata la transfiguració de Jesús amb molts detalls simbòlics que coneixia qualsevol jueu de l'època. La muntanya alta era el lloc de la trobada entre Déu i els éssers humans; hi ha alguns personatges emblemàtics a l'Antic Testament que es troben amb Déu al cim de muntanyes, dos exemples clars són Moisès i Elies, els dos grans representants de Déu davant del seu poble. Moisès perquè va rebre la Llei a la muntanya Sinaí i la va transmetre a Israel; Elies com a profeta per excel·lència, que porta la Paraula de Déu. Precisament aquests dos personatges seran els que parlaran amb Jesús, el nou portador de la Llei definitiva de l'amor i de la Paraula última de Déu.
Els vestits blancs i lluminosos són expressió de la divinitat, que està amagada en Jesús, i que normalment no apareix a la vista, però que uns quants deixebles tenen el privilegi de contemplar.
Pocs versets abans, Jesús ha començat a anunciar als deixebles la seva passió, mort i resurrecció, i la resposta de Pere ha estat molt clara: Això no és possible, això no pot passar. Pere, igual que els altres deixebles, com nosaltres, no pot acceptar que l'amor total de Déu es manifesti donant la vida fins a la mort. És més fàcil pensar que Déu ve a castigar els malvats i premiar els bons, pensar que Déu mira amb bons ulls els qui fan cas i s'enfada amb els qui el desobeeixen. És a dir, és més fàcil pensar que Déu és com nosaltres, reacciona com nosaltres, raona com nosaltres. Però Déu és molt per sobre de les nostres idees i sentiments. O, més ben dit, Déu està molt més «dins».
Així, després del moment de xoc que va suposar per als seguidors que Jesús anunciï la creu, ara es manifesta amb la força de la seva divinitat davant d'ells. D'aquesta manera, mostra que la seva passió i mort no serà fruit del fracàs, sinó d'una autèntica entrega voluntària motivada per l'amor.
El repte que aquesta lectura ens presenta a nosaltres és semblant als deixebles d'aquell temps que amb prou feines entenien res. Sabem que Jesús mor a la creu perquè s'ha lliurat per nosaltres; ho sabem perquè ens ho han dit des de petits. Però assumir que aquest sigui el camí de la vida, de l'autèntica felicitat que ens proposa Jesús, és un veritable desafiament.
Demanem al Senyor que ens obri el cor perquè siguem capaços d'escoltar el seu Fill i seguir les seves petjades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada