Ex 20, 1-17
Déu parla al poble que surt d’Egipte, i comença per
presentar-se: “Jo sóc el Senyor el teu Déu”; després els recorda el què
ha fet per ells: “t’he fet sortir d’Egipte, on eres esclau”, i llavors
comencen els Manaments. Déu alliberador, dóna la Llei com un camí
d’aprenentatge de la llibertat, que és el sentit de començar amb la
prohibició de la idolatria: “No tinguis cap altre déu fora de mi”. La
idolatria és allò que arriba a fer de nosaltres un esclau.
Tota imatge de Déu queda prohibida, perquè serà falsa. No es
pot posseir Déu, és inaccessible; és per pura gràcia que se’ns ha fet
proper.
Els primers manaments es refereixen a la nostra relació amb
Déu, i després venen els relacionats amb els altres. La relació amb Déu i
la relació amb els altres, estan estretament lligades. Els manaments
ensenyen a viure en coherència amb els demes, i la ruta que cal seguir
per anar tots plegats vers Déu.
...................................................................
Jn 2, 13-25
Els jueus compraven a l’esplanada del Temple, els animals
que tenien d’oferir en sacrifici, però no es podien pagar amb monedes
romanes, que duien l’efígie de l’emperador; calia canviar-les per les
del Temple, que era el negoci dels sacerdots. Aquesta pràctica era
gairebé tan antiga com el mateix Temple.
Expulsant del Temple tot aquest muntatge, Jesús mostra que
vol posar fi a aquesta religió sacrificial. Si bé la violència de Jesús
és inesperada, les seves paraules encara ho són més: “No convertiu en
mercat la casa del meu Pare”. Davant d’aquesta actitud, s’explica la
indignació dels jueus, que diuen a Jesús “amb quin senyal demostres que
pots obrar així?”, doncs per ells, Jesús era sols un vulgar samarità.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada