Diumenge II de Quaresma

Gn 22, 1-2, 9-13, 15-18 

                   Isaac és l’única esperança d’aconseguir una descendència, i Déu demana a Abraham que li sacrifiqui, que li sacrifiqui el fill “que tan estimes”?. En aquell temps, era una costum habitual, en els pobles veïns, sacrificar el fill primogènit, com a exigència dels seus déus ... però a l’últim moment  Déu fa comprendre a Abraham que no vol pas sacrificis, doncs és Deu dels vius.               

                    Això demanava un canvi en la manera de veure Déu, i la gent llegia aquest text com un relat de la conversió de la mirada d’Abraham sobre Déu. Es com si Déu li digués: com puc voler la mort del teu fill si, precisament, per ell tindràs la descendència promesa; no sóc pas com els déus pagans.               

                    Abraham és tingut per pare dels creients per la seva capacitat de saber escoltar Déu, i no perdre la confiança.  

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Mc 9, 2-10

               

"Aquest és el meu Fill, em meu estimat; escolteu-lo"

  Jesús tot just acaba d’anunciar la seva passió i mort als deixebles, però no ho acaben d’entendre, doncs esperaven un Messies triomfador. “Sis dies després ...”, o sigui el setè dia (dia en que Déu va parlar a Moisés a la muntanya), Jesús s’endu Pere, Jaume i Joan cap una muntanya alta; la solitud i la immensitat de la muntanya, és el lloc de la revelació. La resplendor que adquireix Jesús, recorda la irradiació que emetia Moisès després de la seva trobada amb Déu. Déu era allà, el núvol manifestava la seva presència amagada; Moisés i Elies representaven la Llei i els profetes, l’Antic Testament.              

                Abans de començar la predicació per Galilea, en el baptisme de Jesús, Déu diu “en tu m’he complagut” ... hi està d’acord. Al iniciar ara el camí vers Jerusalem, on el mataran, Déu reafirma aquest acord en el que fa Jesús, i afegeix: “escolteu-lo”, és una crida a la confiança. ... i ara cal baixar de la muntanya i vèncer la temptació d’instal·lar-se en tres tendes, cal afrontar els esdeveniments.                                  Sols la resurrecció donarà la llum per comprendre l’escena viscuda pels tres apòstols, i és per això que Jesús els diu que no ho diguin a ningú.

Joan i Roser                

(Recuperat de febrer de 2018)