Pr 9, 1-6
Des
de sempre, els homes han acumulat reflexions i màximes, tota una
saviesa popular accessible a tothom. El llibre dels Proverbis és el
resultat d’una compilació de totes aquestes reflexions, d’orígens
i èpoques diverses. El poble d’Israel, però, descobreix que només
Déu coneix la veritable Saviesa, i que la saviesa humana sols pot
ser rebuda a través d’Ell.
La Saviesa, en certa
manera, és personificada, i en el seu palau, que té set columnes
(7=plenitud), que li donen bellesa i solidesa i on hi cap tothom,
convida a menjar el seu pa i beure el seu vi, que ens traurà de la
ignorància i ens durà cap el coneixement. La Paraula, la Saviesa de
Déu, s’assimila a la manera d’un aliment.
..........................................................
Jn 6, 51-58
Reprenent la imatge del
mannà, Jesús es presenta com el pa baixat del cel, i el seu do és
el que ens fa viure. Quan es va escriure aquest evangeli, la pràctica
eucarística estava ja sòlidament establerta, i és a la llum del
Sopar que es comprenen les paraules de Jesús.
Jesús és el “pa viu”
que pot satisfer totes les fams; els aliments terrenals (la set de
diner, els honors, el poder) mai podran satisfer plenament el cor
humà. Jesús s’ofereix ell mateix: la seva persona, “la carn”
designa la condició humana, en la seva vessant de feblesa i
limitació, és la manera d’estar present el Verb, la Paraula; i
ofereix també la seva vida (“la sang”).
En el “menjar”, com a
assumpció de la Paraula, hi trobem l’experiència dels profetes,
que van tenir d’empassar-se la Paraula de Déu: Jr 15, 16 “Quan
m’arribava la teva paraula, jo la devorava ...”; Ez 3, 1-3 “Fill
d’home, menja això que reps. Menja’t aquest escrit i ves a
parlar a Israel ...”. Menjar o beure, simbòlicament, és assumir,
identificar-se, amb el que es menja o es beu i, en el cas de Jesús,
comporta assumir, adherir-se, al missatge que ens ofereix la seva
persona durant tota la seva vida.
Amb aquest llenguatge
simbòlic, Jesús ens vol dir que la seva història (la carn) i la
seva vida (la sang), han estat per donar-nos vida a nosaltres.
(Recuperat d'agost de 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada