Js 24, 1-2, 15-17, 18b
El
pacta de Siquem marca la instal·lació del poble en la terra promesa.
Josué (="és el Senyor qui salva") és el successor de Moisès i convida a
totes les tribus a triar entre els deus que adoraven els seus pares, o
dels pobles on vivien, o el Déu que els ha tret d’Egipte. Josué
s’avança, donant exemple: "jo i la meva família adorarem al Senyor", i
el poble s’hi adhereix, dient que ells també adoraran al Senyor.
Una
característica d’aquest text és la necessitat d’una tria. A Siquem es
constitueix el poble de les tribus. Les tribus tenien diferents orígens
culturals i religiosos, però ara s’aglutinen per la fe en el Déu de
l’Èxode, en un sol poble: Israel.
...............................................................
Jn 6, 60-69
"Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna."
Es
el final del discurs sobre el pa de vida. Es l’hora de decidir-se, el
dubte ha arribat als mateixos deixebles: "qui és capaç d’acceptar-ho?"
... "molts deixebles se’n van anar" ... però finalment, Pere s’avança i
afirma la seva fe "Senyor, a qui aniríem?" . Fa pensar en la decisió de
Josué a Siquem.
Una vegada més, la fe es presenta, no pas com un
bagatge, sinó com un camí: "se’n van anar" ... "a qui anirem ...". Un
camí en el que cal deixar-se guiar: "ningú pot venir a mi si no li
condueix el Pare".
Finalment, el do de l’Esperit, doncs sols
l’Esperit és capaç de fer entendre el misteri; els deixebles descobriran
el ple sentit de les paraules de Jesús, el seu sentit espiritual; pa,
vi, carn, sang, són símbols que cal entendre. Es l’Esperit qui dóna
vida; aquest anunci, queda aquí encara un xic velat; més tard però,
després del Sopar, Jesús parlarà més explícitament de l’Esperit, que els
hi enviarà.
JiR
(Recuperat d'agost de 2009)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada