Dn 7, 13-14
Per entendre el text, cal anar una
mica abans i una mica desprès. El profeta Daniel ens descriu una
visió: veu quatre bèsties monstruoses (els imperis dominants), que
sorgeixen del mar (el poder del mal). Un ancià vestit de blanc (que
tothom entén que es tracta de Déu) venç les forces del mal, i
apareix un Fill d’home enmig dels núvols del cel, a qui li dóna
el poder i la reialesa, diferent de la dels reis de la terra.
És un missatge
d’esperança, en un temps de dominació grega, sota Antioc Epifane.
És com dir al poble, que ara estan dominats i perseguits, però la
seva alliberació s’apropa i serà definitiva.
Daniel parla de fill
d’home (=un home) però, en els evangelis, és sols Jesús qui
parla d’aquest personatge, referint-se a si mateix. Hi ha, però,
una petita modificació gramatical, Jesús es diu “Fill de l’Home”,
que fa pensar en la Humanitat. Jesús es mostraria com el portador
del destí de tota la Humanitat, seguint Dn 7, 18: “el poble sant
de l’Altíssim rebrà la reialesa i la posseirà eternament ...”.
...........................................................
Jn 18, 33-37
"Jesucrist Rei de tot el món"
Les
paraules “Crist Rei del món”, actualment sonen malament, doncs
evoquen una situació amb honors, fastuositat i poder absolut, que no
és el que havia mostrat Jesús, reconegut com amic dels pobres, dels
malalts, dels exclosos. Amb les seves paraules i el seu testimoni,
que el va portar a la mort, ens va obrir el camí vers un món nou,
que anomena Regne de Déu.
En
el decurs de la seva vida, Jesús sempre havia defugit la pretensió
del poble de fer-lo rei (rei que els alliberés de Roma) i,
precisament ara, abandonat, anorreat i condemnat, es reconeix rei.
Davant Pilat, encarregat
de defensar el poder polític de Roma, Jesús no refusa el títol de
rei: “Tu ho dius: jo sóc rei”. Sembla com si Jesús deixés a
Pilat la responsabilitat d’aquesta afirmació, i en precisa el
sentit: “la meva reialesa no és d’aquest món”. Però la
paraula “món”, no és pas una referència a que el reialme de
Jesús pertany a una dimensió espiritual, i fora de la realitat en
que vivim. Si fos així, seria deixar de reconèixer el compromís de
Jesús, especialment amb els pobres, durant la seva vida pública, no
hauria preocupat a les autoritats jueves i, segur, no hagués acabat
a la creu. Aquest rei, que és Jesús, no té cap altre ambició que
el servei als demés, donant testimoni de la Veritat que, en sentit
bíblic, és Déu mateix, de qui Jesús n’és la Paraula.
Joan i Roser
(Recuperat de novembre de 2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada