Is 6, 1-8
Es
descriu la vocació de Isaïes, concretant que va ser l’any 740, en que
va morir el rei Ozies a causa de la lepra. Quan Isaïes diu “vaig veure”,
ens vol dir que no es tracta pas d’un relat, sinó d’una visió, que vol
descriure la grandesa i el poder de Déu, semblant a d’altres
manifestacions de Déu, en la Bíblia.
El “Sant, sant, sant és el
Senyor ...”, fa pensar en el “Sant ...” de les nostres misses, que data,
doncs, com a mínim, dels temps de Isaïes. Dir que Déu és Sant, en
sentit bíblic, és dir que és Tot Altre, que no té res a veure a com és
l’home i, per tant, és impossible imaginar-se com és Déu, mai podrem
descriure’l amb paraules humanes.
Davant la majestat de Déu, Isaïes
reconeix la seva petitesa, és un home de llavis impurs; una primera
etapa imprescindible, dins la nostra relació amb Déu ... però, amb el
foc de l’altar, Déu purifica els llavis del profeta que, així, podrà
anunciar la Paraula de Déu. És Déu qui pren la iniciativa per fer-se
proper a l’home, per desfer l’abisme que ens separa d’Ell.
.......................................................................................
Lc 5, 1-11
"No tinguis por: des d'ara seràs pescador d'homes"
Es
pot constatar un protagonisme particular de Pere: hi ha dues barques,
però Jesús puja a la de Pere, i és a ell a qui demana de pescar. El
vertader miracle que es produeix, està en creure, quan tot semblava
il·lògic, tant per l’experiència de Pere com a pescador, com per haver
passat tota la nit sense pescar res.
Aquesta acció extraordinària de
Jesús, és el signe de que el compromís a seguir Jesús portarà els seus
fruits, transformarà els homes. Simó se’n adona de qui és Jesús i pren
consciència de la seva indignitat “sóc un pecador”, semblant a com
reacciona Isaïes, “soc un home de llavis impurs” ... però aquest
reconeixement sempre provoca en Déu un “no tinguis por” ... i Jesús diu a
Simó/Pere: “no tinguis por, seràs pescador d’homes”. El mot grec que es
tradueix per pescador és, en realitat, “agafar vius”, que es refereix a
pescar amb red, en que els peixos surten vius. En aquest cas, seria
treure els homes del mar (que és el mal) i impedir que s’ofeguin, és
salvar-los.
Semblant als profetes, els pescadors cridats ho deixen
tot per seguir Jesús. Estem davant el misteri de la nostra col·laboració
en l’obra de Déu: no podem fer res sense Déu, però Déu no vol fer res
sense els homes. La sola condició que se’ns demana és la confiança i la
disponibilitat.
Joan i Roser
(Recuperat de febrer de 2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada