Jr 17, 5-8
Els
reis d’Israel s’equivoquen, amb la idolatria, que introdueix altres
cultes dins el poble, i també amb les aliances, ja que quan es demana
protecció a un altre rei de la terra, se’n esdevé vassall, es perd la
llibertat ... i van acabar exiliats a Babilònia.
Davant el poble que
busca la seguretat en les aliances humanes, Jeremies crida a fer
confiança en la aliança amb el Senyor. L’esdevenir del poble, és una
tria entre dues possibilitats, dues situacions, que Jr descriu amb
imatges manllevades de la natura: si un arbre, arrela vora de l’aigua,
no deixa mai de donar fruit.
Maleir, en els profetes, vol dir
posar-se en guàrdia, s’ha pres un camí perillós que acabarà malament;
beneir, és un encoratjament, és com dir que s’ha triat el bon camí.
....................................................................................... Lc 6, 17, 20-26
Jesús
“s’atura en un indret pla”, on té lloc la vida quotidiana de la gent i,
entre els qui l’escolten, es poden distingir dos grups: els deixebles, i
una gentada del poble jueu i estrangers; les paraules de Jesús
s’adrecen a tothom.
El sermó de la plana, és una invitació a veure
d’una altra manera, la realitat que vivim, és un capgirament dels
nostres valors dominants, que no són els del Regne. S’hi troba el
llenguatge dels profetes, a vegades sever i amenaçador, i d’altres
encoratjador.
Quan Jesús parla de “feliços”, s’adreça als deixebles;
la seva benaurança està ja en la tria que han fet de seguir-lo, que
comporta pobresa, doncs ho han deixat tot. Els “ais” o malaurances, van
dirigits a un “vosaltres” poc concret. En certa manera, es vol
contrastar la mirada de Déu amb la mirada dels homes, que sovint
s’equivoquen d’objectiu i admiren les riqueses i vicis de la vida.
En
les 2ª i 3ª benaurances, i en les 2ª i 3ª malaurances, Lluc introdueix
l’expressió “els qui ara ...”, probablement perquè escriu per unes
comunitats molt concretes, a qui coneix.
Aquesta oposició entre
benaurances i malaurances, no és pas dividir la humanitat en dos pobles
diferents. Tots formem part, a la vegada, d’un i l’altre grup, i Jesús
intenta fer veure a cadascú la pròpia situació, per esmenar-la si cal.
JiR
(Recuperat de febrer de 2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada