4/5/12
les lectures del 5è diumenge de Pasqua. 6 de maig
27/4/12
les lectures del diumenge 4rt. de Pasqua. 29 d'abril
20/4/12
Francesc Abel, impulsor de la bioètica

Xarxa de Laics - amb la col·laboració de Badalona Serveis Assistencials- organitzem un acte en memòria d’en Francesc Abel
Francesc Abel,
impulsor de la bioètica, és el títol de l’acte i l’eix temàtic de les diferents intervencions.
Llorenç Casanova, membre de la Xarxa de Laics, presentarà l'acte.
Pepita Abel, germana d’en Francesc Abel i Xavier Abel, professor de la facultat de dret de l’ESADE, magistrat excedent i Secretari del Patronat de l’Institut Borja de Bioètica faran una Semblança biogràfica d’en Francesc Abel Fabre
Àngels Avecilla, secretària del Comitè d’Ètica Assistencial (CEA) de BSA parlarà de La bioètica a Badalona Serveis Assistencials.
Núria Terribas, directora de l’Institut Borja de Bioètica (Universitat Ramón Llull) ens parlarà sobre l'Ètica assistencial en temps de crisi
David Gómez, regidor de Salut i Serveis Socials de l’Ajuntament de Badalona. clourà l'acte.
Xarxa de laics
les lectures del diumenge 3r de Pasqua. 22 d'abril

"...el qui ens obre el camí de la vida"
Ac 3, 13-15. 17-19
És un discurs de Pere, a la porta del Temple, davant de tot el poble. Tothom coneixia l’Escriptura i esperaven un Messies, però no l’identificaven en Jesús; cal reconèixer que, segons l’Escriptura, s’esperava un rei que alliberaria el poble, un Fill de l’home victoriós.
Pere intenta obrir-los els ulls: els profetes també anuncien que el Messies havia de patir, i els tranquil·litza: van ser responsables de la mort de Jesús, però en realitat “ja sé que no sabíeu el què fèieu” ... ara, però, “penediu-vos i convertiu-vos, perquè siguin esborrats els vostres pecats”.
Pere vol mostrar la continuïtat de l’acció de Déu, després “d’Abraham, d’Isaac i Jacob ... i ara Jesús”, i inicia aquí un repàs dels antics títols: Servent, que evoca el què diu Isaïes; Sant, la visió del Senyor assegut en un tron, també de Isaïes; Just, una altre característica de Déu; qui obre el camí de la vida, el primer que passà de la mort a la vida. No hi ha cap ruptura entre les promeses de Déu i la realitat actual.
...............................................................
Lc 24, 35-48
Malgrat que estaven parlant de Jesús amb els deixebles que l’havien vist, anant cap Emmaús, quan se’ls presenta s’espanten i, fins i tot, arriben a tenir por; encara no havien assumit que Jesús era el Messies, però no pas com ells l’esperaven. Potser el Jesús que se’ls presenta té una imatge que no correspon a la que ells tenien del Jesús amb qui, feia poc, havien conviscut, i és per això que ha de mostrar la seva identitat: “mireu les mans i els peus”.
El fet de la resurrecció, va ser un objecte de fe pels primers deixebles, com ho és ara per nosaltres. En cap lloc, dins el Nou Testament, Jesús es deixa veure per algú que no cregui en ell.
Hi ha una expressió en el text, que es va repetint; “cal que ...”. Fa referència al compliment del projecte de Déu, que depassa la intel·ligència dels homes, però que se’n poden fer una idea llegint i meditant l’Escriptura, en que es podrà veure que aquest designi de Déu s’acompleix en Jesús.
Així, poc a poc, els deixebles assumiran que la Resurrecció també els afecta a ells ... en tindran de ser testimonis.
JiR
14/4/12
les lectures del 2n diumenge de Pasqua. 15 d'abril
Ac 4, 32-35
Aquest text és el que se’n diu un sumari, una mena de resum del què era la vida de la primera comunitat cristiana. Els apòstols acaben de rebre l’Esperit, i es diu en què consisteix la vida nova: la unitat, que es tradueix en el compartir. No es podria dir que tenien un sol cor i una sola ànima, si deixessin els altres a la misèria i tanquessin els ulls a les seves necessitats.
Es presenten les característiques d’una comunitat cristiana ideal, que testimonia la seva fe d’una manera pràctica; són omplerts de l’amor que els transmet l’Esperit de Jesús, i això els transforma i els fa veure d’una altra manera les realitats materials, s’ha produït un canvi de mentalitat.
“Dipositaven als peus dels apòstols el producte del que venien”, seria una manera de reconèixer la seva autoritat.
...............................................................
Jn 20, 19-31
Estem encara en el primer dia de la setmana, és el començament d’una nova creació, el naixement de l’Església.
La porta estava tancada, en l’ànim dels deixebles no hi havia pas la joia de la Pasqua, sinó l’angoixa i la por; malgrat tot, estaven reunits i no pas dispersats. Jesús “es posà al mig”, és el centre de la comunitat, i es donà a conèixer, “ensenyà les mans i el costat”. Jesús s’ha de donar a conèixer amb algun signe, doncs la seva imatge no és com abans, és viu d’una altre manera.
Hi ha dues parts en el text: Primer, Jesús i els apòstols, en que hi ha una síntesi de diversos temes: la pau, Jesús manifesta la seva presència amb el do de la pau i de la joia; la missió, els envia com el Pare ha fet amb ell; l’Esperit, “alenà damunt d’ells”, per comunicar-los una nova vida, i el perdó, oferiran una reconciliació universal, Déu és Amor i Perdó.
Després, es descriu la trobada entre Jesús i Tomàs, que abans no hi era i no accepta creure si no veu. No creu el testimoni dels seus companys, vol una experiència pròpia. Jesús se li mostra, i no el censura, admet que un acte de fe sigui condicionat.
La vinguda a la fe de Tomàs ens porta a un temps nou, el temps de l’Església, en que caldrà “creure sense haver vist”. No és fàcil veure els signes de la presència de Déu dins el món, i la fe tindrà de recolzar-se en el testimoni dels qui van experimentar la presència de Jesús Ressuscitat i ... sortosos els que així creuran.
JiR
7/4/12
les lectures del diumenge de Pasqua. 8 d'abril

Ac, 10, 34. 37-43
Pere transgredeix totes les normes dels jueus: entra a casa de Corneli, un pagà, i menja amb ell. Pere li anuncia l’evangeli de Jesús que, així, desborda les fronteres d’Israel, i ho reafirma al final del seu discurs: “tothom qui creu en ell, obté el perdó dels pecats”, tothom, encara que pagà, pot ser batejat en el nom de Jesús.
Si bé abans de la Pasqua, Jesús pot entrar dins de la història, el després sols el pot constatar el testimoni dels deixebles.
Un aspecte a remarcar és la insistència a dir que és Déu qui actua en Jesús: “Déu el va ungir”, “era amb ell”, “el va ressuscitar” ...
...............................................................
Jn 20, 1-9
No hi ha testimonis del moment en que Déu intervé ressuscitant Jesús, sols sobre els seus efectes: la tomba és buida. Però el testimoni d’una dona no era vàlid, era imprescindible el de dos o més homes, i és per això que Maria Magdalena corre a dir-ho a Pere.
Pels jueus, el sepulcre és el sheol, on els homes duen una existència transitòria, una espera ... i Jesús ja no hi és. La pedra havia estat treta, i a dins sols hi havia el llençol d’amortallar i el mocador. Però si s’haguessin endut el cadàver no s’haurien entretingut a treure-li la roba, que esdevé la proba de que Jesús ha estat alliberat dels lligams que simbolitzen la passivitat de la mort.
Trasbalsats per la notícia, Pere i l’altre deixeble corren cap a la tomba. Pere, però, sols constata que Jesús no hi és. L’altre deixeble, amb els ulls de la fe, davant el buit, els signes de l’absència, sí que en treu una conclusió: “ho veié i cregué”; la fe li fa descobrir que Jesús és viu.
El fet més palpable, més evident, de la resurrecció, és que els deixebles, abans dispersats i atemorits, tornen a reunir-se, i després iniciaran la predicació del missatge de Jesús. Quelcom devia passar, d’altre manera ara nosaltres no seriem cristians.
JiR
3/4/12
Nova evangelització? Una reflexió de Antoni Vives
El polític i escriptor Antoni Vives ens proposa una interessant reflexió en el seu escrit del diari ARA d'ahir dilluns sobre el que s'ha anomenat Nova evangelització, una expressió que no ha nascut lliure de controvèrsia precisament pel seu qualificatiu de "nova".
"Amb aquesta reflexió -afirma Antoni Vives- no faig una esmena a la totalitat: hi ha bones intencions a tot arreu i no sóc ningú per fer-la. Només miro de reflexionar amb llibertat sobre una qüestió que per a mi és clau: la fe, i en la mesura de les meves escassíssimes forces, la vida basada en el missatge de l'home de les benaurances."
El podeu llegir sencer clicant en el següent enllaç:
http://www.ara.cat/premium/debat/Nova-Evangelitzacio_0_674932556.html#.T3ro-Ol_Vj8.gmail

