Ac 1, 1-11
Els deixebles no
comprenen massa el projecte de Déu, esperaven un rei temporal, però
Jesús els diu que Déu enviarà quelcom d’Ell mateix, el seu
Esperit, per establir un regne nou: el Regne de Déu.
Els relats d’ascensió
i ocultament, eren un recurs literari gens infreqüent en el món
antic, tant greco-romà com jueu, que pretenien escenificar així el
final gloriós d’un personatge. A l’AT, Elies diu a Eliseu que
heretarà el seu esperit profètic si el veu mentre és endut cap el
cel; així succeeix (2Re 2, 9-12) i Eliseu hereta l’encàrrec de
continuar la missió d’Elies.
Els deixebles veient com
Jesús s’aixeca, esdevenen hereus de la missió de Jesús, i reben
l’encàrrec de proclamar el seu missatge. El fet que Jesús
desaparegui envoltat per un núvol, ens vol dir que retorna al sí de
Déu; el núvol era el signe de la presència de Déu, com durant la
travessia del desert a la sortida d’Egipte (Ex 19, 9 i 16).
“¿Perquè esteu mirant
el cel?” diuen els homes vestits de blanc ... l’Església ha de
mirar cap a la terra, que és on s’ha de desenvolupar la seva
tasca; aquest és el missatge que se’ns vol transmetre.
L’Ascensió és la fi
d’una època de relació entre Jesús i els deixebles, i en comença
un altre, en la qual hi som tots, que és el temps de l’Església
que neix. L’Esperit de Déu pren el relleu de Jesús, i dóna força
als deixebles per anunciar la Bona Nova.
..............................................................
Mc 16, 15-20
L’evangeli de Marc
acaba en 16,8. El text restant va ser afegit posteriorment, ja en ple
segle II, inspirat en textos de Lluc i de Joan.
Jesús s’acomiada dels
deixebles amb un encàrrec “aneu per tot el món i anuncieu
l’evangeli a tota la humanitat”, no sols als jueus. La salvació
s’ofereix a la humanitat sencera, però la fe n’és una condició
fonamental. Els que es convertiran amb el missatge dels apòstols, és
a través del baptisme que formaran part del grup de seguidors,i es
salvaran.
Després, Jesús “fou
endut al cel”, amb el que es vol posar
l’accent en el fet que la seva recepció i el asseure’s “a la
dreta de Déu”, són conseqüència d’un acte del mateix Déu,
que el crida cap a Ell. A la terra, Jesús va ser refusat, però en
el cel, és portat a un lloc d’autoritat.
JiR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada