"Pentecoste Jubilee"
Ac 2, 1-11
La Pentecosta era una
festa d’origen pagà, en que es celebrava la collita dels fruits de
la terra, però, més endavant, va esdevenir una festa religiosa, per
celebrar el do de la Llei al Sinaí. Jerusalem s’omplia d’un
massiu pelegrinatge. Els deixebles estaven reunits “tots junts al
mateix lloc”, donant a entendre la unitat del grup.
És difícil descriure
l’actuació de Déu, d’aquí la utilització de símbols, dels
que se’ns avisa amb el “com”: com una ventada, com unes
llengües de foc. La remor i el vent, que omplí tota la casa, és un
element adequat per expressar la potencia i dinamisme de l’Esperit.
El mot hebreu ruah, o
el grec pneuma, volen
dir vent, però també esperit. El cop de vent omple tota la casa,
però les llengües de foc es posen sobre cadascú, és el bateig amb
el foc de l’Esperit (Lc 3, 16). Tots són omplerts per l’Esperit,
però cadascú s’expressa en la llegua en què és inspirat,
cadascú rep la seva particular gràcia, la seva missió. La confusió
que provocà a Babel la multiplicació de llengües, aquí, aquesta
pluralitat esdevé una font de riquesa: tota la gent, agrupada a
l’entorn dels apòstols, entenen el que els diuen, en la seva
llengua.
..........................................................
Jn 20, 19-23
El
do de l’Esperit, que Lluc situa en la Pentecosta, Joan en parla ja
el vespre de Pasqua. Les portes estaven tancades,
en l’ànim dels deixebles no hi havia pas la joia de la Pasqua,
sinó l’angoixa i la por. Jesús “es posà al mig”, és el
centre de la comunitat, i el primer que fa és donar-los la pau, que
és font de vida.
La pau de Jesús, és la
de la Bona Nova, que transforma la por en joia, i que obre les portes
a totes les nacions. Després ve el do de la missió “com el Pare
m’ha enviat, també us envio a vosaltres” ... però els enviats
han de ser transformats, per poder continuar l’obra de Jesús.
“Alenà damunt d’ells”, semblant a l’alè de Déu al crear
l’home, és com una nova creació, seran persones noves. La por i
la obscuritat del nostra interior, amb la presència de Jesús, es
transformen en pau i alegria, amb la certesa que Ell està amb
nosaltres.
La missió de treure el
pecat del món, amb el do de l’Esperit, ara l’han d’assumir els
deixebles. Però el v. 23 desconcerta: “... quedaran sense perdó”.
És difícil pensar que el Déu que ens mostra Jesús, pugui no
perdonar; potser caldria interpretar que la missió seria proclamar
la paraula del perdó i, de no fer-ho, seria deixar que el món
ignorés aquest perdó, abandonar-lo al pecat i no complir la missió
encomanada. S’ha d’aconseguir que tothom, fins i tot els
pecadors, amb el perdó, s’integrin a la comunitat.
JiR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada