Del 16 al 18 de maig
tingué lloc a Barcelona una de les convocatòries de l’Atri dels Gentils
El tema elegit era
"Estètica i transcendència" que pot semblar una "fugida"
en un moment on el gran tema social és l’ètica econòmica.
En primer lloc parla de
l’àmbit en el que es va celebrar la sessió: “quatre
representants de la cultura catalana [...] explicaven la seva vida i
inspiració estètica al marge de la fe cristiana i de la religió en
general. Entre el públic, molts creients i una densitat
específicament alta de clergues, entre els quals hi havia tres
bisbes, dos d’ells cardenals.
[...] A les
autoritats del sistema eclesiàstic sembla que els sigui més fàcil
dialogar amb els més allunyats de la fe que no pas amb els creients
discrepants. [...] És a dir, que els dissidents de les doctrines
oficials (i no dissidents de la fe)no tinguessin com a mínim el
mateix dret d’audiència pública que els agnòstics o els ateus.
En segon lloc comenta els
temes: “El diàleg sobre estètica segur que surt bé i és
fàcil. [...] Seria bo que el diàleg entrés en els temes difícils
com el llenguatge i les ciències. [...] Caldria dialogar a fons
sobre el caràcter inevitablement i ineludiblement simbòlic dels
discurs sobre Déu . [...]
“Pel que fa als
temes científics, m’agradaria –a mi que soc biòleg- que el
sistema eclesiàstic s’atrevís a dialogar sobre biologia,
especialment sobre biologia sexual. L’acceptació de l’evolució
necessità un segle d’ignorància i menyspreu de part de la
doctrina oficial. [...]
M’agradaria que des
de la creença es pogués discutir amb les autoritats religioses i
amb plena llibertat sobre les avui insostenibles postures oficials en
el control de la natalitat, els grans temes de la fecundació
assistida, el debat sobre la recomposició de les parelles, les
disciplines arbitràries sobre el celibat obligatori per al ministeri
sacerdotal, o la presència de la dona a l’Església. Totes són
qüestions tabú sobre les quals en l’Església no s’admet
diàleg. [...] L’Església, en ciències, només se sent còmode
dialogant sobre la física, tema certament apassionant però que no
interfereix amb cap qüestió vitalment significativa.
En tercer lloc comenta
l’estil: “Fem grans elogis del diàleg, però en els àmbits
eclesiàstics només es pot dialogar si s’accepta d’entrada no
manifestar cap discordança amb les postures oficials.[...] Els
drets, la lliure opinió o la democràcia són postulats,
genèricament per part dels eclesiàstics, per als de "fora"
(els de l’Atri?), però negats als de "dins". El
sistema eclesiàstic es continua atorgant el luxe de poder prescindir
de l’aplicació dels drets als creients i, a sobre, per indicació
divina!
Llorenç Casanova
Sobre "l'Atri dels Gentils"
1 comentari:
Gràcies Llorenç. Hi ha tantes ocasions, des de la qüotidianitat, que foren objecte de ser compartits entre creients i no creients i que com a Església hi passem pel costat mirant cap a un altre costat!
El verdader atri dels gentils és el que es fa des de Caritas, per exemple.
Des del nostre àmbit local també tenim possibilitats que cal aprofitar.
Francesc
Publica un comentari a l'entrada