Is 35, 4-7
El
text de Isaïes es dirigeix al poble deportat a Babilònia que, enmig
del dolor generat per l’exili, necessita una veu d’esperança:
“no tingueu por”, Déu no us abandona pas, ve a salvar-vos. Cal
confiar en Déu, seran alliberats de la esclavitud com hi foren els
seus pares i, com ells, hauran de travessar el desert.
De la proximitat del
Senyor, en neix l’alegria, de la que en participa l’home i també
la natura, formant un tot inseparable; van compartir el dolor i
comparteixen la joia. “Els cecs hi veuen ... han nascut torrents en
el desert”.
El retorn del poble es
converteix en un símbol de l’arribada dels temps messiànics.
..........................................................
Mc 7, 31-37
En
l’Escriptura, la sordesa simbolitza la duresa de cor davant les
crides de Déu. Els miracles tenen sempre un sentit simbòlic, que va
més enllà del fet material que es narra; Joan en diu “signes”.
“Tornà de Tir i Sidó”,
i passa pel territori de la Decàpolis, de predomini pagà grec; és
una manera de dir que les fronteres que posen els homes, no compten
pas per Jesús. La seva activitat a Galilea, havia mostrat que tant
els líders religiosos, com el poble i, fins i tot, els deixebles,
“no l’entenen”, són sords. Aquest recorregut per terres
paganes posa de manifest que la missió de Jesús no es limita pas
als jueus ... i és en un ambient pagà que té lloc la curació d’un
sord que, a més, quequejava, parlava malament. Li obre les orelles i
deslliga la llengua, que és el què cal per entendre i proclamar el
missatge de Jesús. Com sovint en l’evangeli de Marc, la gent no va
sola a Jesús, hi són conduits per altres, hi ha qui se’n
preocupa.
La gent no se’n sabien
avenir, i deien “Tot ho ha fet bé ... els sords hi senten i els
muts parlen” ... sense saber-ho, els pagans citaven l’Escriptura,
com recordant les promeses d’Isaïes.
El gest de “aixecar els
ulls al cel” al curar el sord, ens vol dir que la salut, la
salvació, ve de Dalt, del Pare.
“Prohibí que ho
diguessin a ningú” ... és el secret messiànic, encara no és
l’hora.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada