Ba 5, 1-9
És un text escrit el s. II aC,
durant l’ocupació grega, per un profeta desconegut que pren el nom de Baruc,
que era el secretari de Jeremies (s. VI aC). És una manera d’adherir-se
espiritualment a Jeremies, el gran profeta de l’esperança, amb un discurs
d’encoratjament, dirigit a un poble amb una evident temptació cap el desesper.
Baruc reprèn els oracles d’esperança
d’Isaïes, tornant a dir que Déu aplanarà els camins per retornar a Jerusalem
(Is 40, 3-4 i Is 49, 11) i s’aixecaran arbres per donar ombra al camí. Tots
aquests textos, però, es referien a la deportació dels jueus a Babilònia, i
d’això havien passat ja molts segles. De fet, el text de Baruc va dirigit a les
comunitats disperses dins el món greco-romà (la diàspora), que se sentien
exiliats de Jerusalem. El profeta anuncia que el projecte de Déu sobre
Jerusalem, es realitzarà sense cap dubte, i reunirà “els fills de llevant i de
ponent”, la humanitat sencera ... i això és una esperança per tothom.
Anys després, l’evangeli
actualitzarà aquests textos veient-hi l’anunci de la vinguda de Jesús.
..........................................................
Lc 3, 1-6
Lluc
situa Joan en el seu temps històric, i menciona els poders que després
s’afrontaran a Jesús: l’imperi romà (Tiberi i Pilat), el tetrarca de Galilea
(Herodes) i els caps religiosos jueus (Annàs i Caifàs). En quan als llocs, cita
tant províncies jueves, com paganes (Abilene, per exemple), potser per
suggerir-nos que la salvació que ve, afecta a tothom.
“La paraula de Déu va ser adreçada a Joan”, la mateixa fórmula
utilitzada per investir Jeremies (11,1) o també Osees (1,1); es vol presentar
Joan com un vertader profeta.
Quan Joan vol cridar el poble a la conversió, al canvi de
mentalitat, s’utilitzen les paraules del profeta Isaïes; és una manera de
tornar a dir que Joan actua com un profeta. Així Lluc, rellegint Isaïes, hi
descobreix un altre camí d’alliberament: no són sols els exiliats a Babilònia,
sinó que hi afegeix, “tot home veurà la salvació de Déu”.
“Prepareu el camí del Senyor” ... a cadascú correspon
veure quines renuncies comporta aplanar muntanyes, o aixecar valls: cal
orientar els nostres camins perquè ens portin cap a Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada