Gn 15, 5-12. 17-18
Déu construeix un poble
a partir d’Abraham, es compromet amb ell, unilateralment,
prometent-li una descendència tan nombrosa com les estrelles del
cel, i una terra on viure.
Es compleixen els ritus
habituals de les aliances d’aquell temps, entre dos caps o entre un
senyor i un vassall; en aquest cas, entre Déu i Abraham. Els
contractants passaven descalços entre els animals partits, i enmig
de la sang, compartien la vida (=sang), tot dient “que em passi a
mi això, si no compleixo el tractat”.

....................................................
Lc 9, 28-36
Jesús, de camí cap a
Jerusalem, havia anunciat que l’esperava el refús i la mort; la
transfiguració apareix com un esclat de llum enmig de la foscor.
La muntanya apropa a Déu,
i és el lloc on Jesús es posa en contacta amb el Pare, i la
pregària és una trobada que transfigura ... i és aquí on els tres
deixebles descobreixen la vertadera naturalesa de Jesús, que llavors
es posa a parlar amb Moisés i Elies, que representen la llei i els
profetes, és a dir, la integritat dels llibres de l’Antic
Testament, i comenten els propers esdeveniments que l’esperen a
Jerusalem.
Davant aquest confort
espiritual dalt la muntanya, Pere proposa quedar-s’hi muntant unes
tendes, però “Pere no sabia el què deia”, no és bo
despreocupar-se dels que quedaven a baix de la muntanya.
Els deixebles veuen la
glòria de Jesús, però no la saben interpretar i, de dins un núvol
que els va cobrint, en surt una veu que els diu “Aquest és el meu
Fill ... escolteu-lo”. En el bateig de Jesús, Déu diu “tu ets
...”, però aquí Déu es dirigeix als deixebles, “aquest és
...”, i hi afegeix “escolteu-lo”. Al iniciar Jesús el camí
cap a Jerusalem, és com prevenir als deixebles que, malgrat el que
vegin passar, Déu continua recolzant Jesús.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada