El
llibre de la Saviesa és un dels últims textos de l’Antic
Testament, i va ser escrit en grec a Alexandria. L’autor vol fer
entendre al poble, temptat per la cultura grega, que la veritable
saviesa ve de Déu, i cal adreçar-se a Ell per aconseguir-la.
La Saviesa donada per
Déu, és la condició per conèixer el seu projecta, doncs la
intel·ligència humana no ho pot assolir per ella mateixa. S’ha de
reconèixer que els homes no saben el que Déu pensa, ni el que Déu
vol: cal mostrar-se humils.
Per conèixer el designi
de Déu, és cabdal rebre la Saviesa i l’Esperit Sant, per així
adequar la vida a la voluntat de Déu ... també ara, necessitem
ajuda per entendre i seguir, tot el que l’evangeli ens transmet de
Jesús, que és la Saviesa que Déu ens porta.
.............................................................................
Lc 14, 25-33
La
multitud, no formava part del grup de Jesús, i és per això, que es
gira i els proposa unes condicions per poder ser deixebles:
1)
cal estar disposat a prescindir de tot lligam, familiar inclòs, que
pugui impedir seguir-lo. Aquests
lligams no son pas dolents (es va dir “honraràs pare i mare”),
però no tindrien de ser un entrebanc en el seguiment de Jesús, en
el camí.
2) cal acceptar les
incomprensions i, fins i tot, persecucions, que comporten el fet de
seguir Jesús. Cal portar la “pròpia creu”
(es tracta d’una expressió postpasqual que, ben segur, no va dir
Jesús), que no representa pas fer sacrificis o mortificar-se, com
abans es deia, sinó acceptar que seguir Jesús pot portar problemes.
3) el
deixeble ha d’estar disposat a deixar tot el que té, si n’hi ha
d’altres que ho necessiten per mitigar la seva pobresa, per
eradicar la injustícia.
Però cal pensar-ho bé
abans de comprometre’s, com ens volen mostrar les dues petites
paràboles. El qui vol seguir Jesús, ha de pensar que renuncia a tot
el que pugui entorpir posar-se al servei del Regne: les seves
riqueses, tant afectives com materials.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada