Am 6, 1. 4-7
Llegint
el text, un es pot imaginar el luxe que hi havia a Samaria, i és a
aquests rics i poderosos que s’adreça Amós. No s’adonen,
envoltats per la seva opulència, de l’amenaça que plana sobre
d’ells, “es creuen segurs al turó de Samaria”. Però, uns anys
més tard, seran esclafats pels assiris, que els envairan, molts
moriran i molts dels que restin seran deportats.
La lògica d’Amós és
que la benaurança dels homes, i dels pobles, passa per la fidelitat
a l’Aliança, que vol dir justícia i confiança en Déu; quan un
s’allunya d’aquesta línia, està perdut.
.............................................................................
Lc 16, 19-31
Jesús proposa als
fariseus una paràbola. Es tracta d’un ric i un pobre, no
qualificats ni de bons ni de dolents. El ric viu tancat en el seu
món, abillat amb vestits de porpra i lli, que era la vestimenta del
gran sacerdot; un toc d’atenció pels fariseus que escoltaven
Jesús, molt pietosos, però indiferents a les misèries dels altres.
El pobre està estirat a la porta del ric, esperant aconseguir
quelcom per menjar; però els gossos li llepen les nafres i, per
tant, és un impur. Les festes i el luxe, endureixen el cor del ric,
que no s’adona de la pobresa del seu entorn, no obra la porta. La
detallada descripció del luxe d’un i la misèria de l’altre,
mostra que el gran abisme del què després parlarà Abraham,
existeix ja en la terra.
Els dos personatges moren
i, per descriure-ho, Jesús s’expressa amb idees dels fariseus: el
pobre va al “sí d’Abraham” = el cel, i l’altre a l’abisme,
“lloc de turments” = l’infern. El ric, conscient de la seva
situació, voldria estalviar aquest sofriment als seus germans, i
demana d’enviar-los un missatger per avisar-los. Abraham li respon
amb cordialitat, “fill meu”, però el que li demana és
impossible, encara que ressuscités un dels morts, no es deixarien
convèncer ... cal que escoltin Moisés i els profetes. Per l’home
ric de la paràbola, ja no hi ha res a fer, però sí pels que
escolten Jesús; encara hi ha temps per obrir la porta i veure la
situació dels pobres.
Quan Lluc escriu el seu
evangeli, sabia molt bé que, fins i tot la resurrecció de Jesús,
no va pas convertir a tothom.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada