Ex 17, 3-7
A la sortida d’Egipte,
el poble jueu no es troba pas d’immediat en una terra acollidora,
sinó que haurà d’experimentar el desert, la proba.
El pànic s’ha apoderat
del poble, doncs no tenen aigua. És molt bonic sortir d’Egipte i
conquerir la llibertat, però ... si és per morir de set al desert,
ja estaven bé a Egipte. Davant de tota mena d’acusacions, Moisès
no sap què fer i acudeix a Déu, que li transmet la seva força en
el bastó, que ja va tenir el seu rol en les plagues d’Egipte, i
ara farà brollar aigua de la roca, que calmarà el poble assedegat,
però sobretot retrobaran la certesa de que Déu està allà amb
ells. Moisès donà a aquest lloc el nom de Massà i Meribà, que vol
dir desafiament i acusació, doncs el poble va dir: “el Senyor està
veritablement enmig nostra o no hi és?”.
Aquesta temptació de
dubtar de Déu davant les dificultats, és encara actual; costa
confiar en que Déu està al nostre costat i ens farà trobar mitjans
per sortir-ne. L’autor del relat del jardí de l’Edèn, no va fer
altra cosa que posar-hi l’experiència de Massà i Meribà, per
fer-nos entendre que la sospita portada sobre Déu enverina des de
sempre les nostres vides, és “original”, des dels orígens.
.............................................................
Jn 4, 5-42
“Era
el migdia”, la llum del món es posà sobre Samaria. En l’Antic
Testament, els pous eren un lloc de trobada; junt a un pou, Isaac va
trobar la seva dona Rebeca (Gn 24), Jacob a Raquel (Gn 29), i altres.
A la vora d’un pou, Jesús inicia un diàleg simbòlic amb la
samaritana, demanant-li aigua, perquè tenia set; fet insòlit, doncs
els jueus no es parlaven amb els samaritans. En resposta al què ella
diu, Jesús li parla del do d’una altre aigua, i quan ella, de bona
fe, busca una explicació, pot entrar en el coneixement del Messies,
“Sóc jo, qui parla amb tu”.
La dona reconeix Jesús
com un profeta i pregunta “on cal adorar Déu, a la muntanya
Garizim de Samaria, o a Jerusalem?” Amb la vinguda del Messies, el
culte ja no serà un afer de lloc, temple o muntanya: Déu es fa
conèixer a tothom sense distinció, i l’adoraran “en esperit i
en veritat”.
Jesús ens vol remarcar
la superació de la religió com estructura, i la obertura al diàleg
. Sense que Jesús li demanés, la dona porta la bona nova als
samaritans ... i molta gent d’aquell poble va creure.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada