Els
plantejaments de l’Església en relació als divorciats tornats a
casar, ha pres un lloc central entre els participants del Sínode.
Dues línies diferents s’afronten: els “durs”, defensors d’un
model de família que creuen conforme a la tradició cristiana, el
matrimoni és indissoluble, i els “oberts”, que proposen una
evolució dins la disciplina de l’Església, tenint en compte
l’evolució de la societat. Els primers temen que un canvi en
aquesta matèria, arrisca de fer trontollar l’edifici de
l’ensenyament moral de l’Església, i el remei podria ser pitjor
que el mal. Altres, en contra, advoquen perquè els divorciats
tornats a casar, puguin beneficiar-se d’una misericòrdia més
gran, per part de l’Església, insistint en la necessitat
d’establir una clara diferència entre el qui provoca la separació
i el qui la pateix. D’altres proposen que es simplifiquin els
processos per reconèixer la nul·litat dels matrimoni, obrint una
via administrativa diocesana que ho faciliti; però aquest aspecte va
ser refusat majoritàriament. L’accés als sagraments dels
divorciats tornats a casar, és potser el tema més difícil, tant
teològic com pastoral, i exigeix una solució nova. Ningú ha
proposat un canvi de doctrina, però sí que cal aprofundir en la
seva comprensió: caldria passar d’un “codi legislatiu” a un
“evangeli de la família”.
Una
altra qüestió espinosa és l’actitud de l’Església davant les
persones homosexuals. Es vol evitar la impressió d’una avaluació
positiva d’aquesta tendència, per part de l’Església. És també
una qüestió difícil que, de moment, tampoc porta a una unanimitat
en la assemblea.
A la
lectura d’un primer text de síntesi del Sínode, el dilluns 13, en
van seguir moltes intervencions, algunes crítiques. El text era
portador d’un nou mètode pastoral que, avui dia, cal basar en la
realitat de la vida dels homes i dones. És l’hora de prendre cura
d’un acull incondicional de les persones que hagin viscut fracassos
i ferides; en quan els divorciats tornats a casar, per misericòrdia,
no es podria refusar l’eucaristia i la reconciliació; també
respectar les persones homosexuals, que tenen dons i qualitats a
oferir a la comunitat cristiana. La veritat s’encarna dins la
fragilitat humana, no pas per condemnar, sinó per guarir.
Es
podria remarcar dins el Sínode, que la paraula ha esdevingut sempre
molt lliure, tal i com el Papa va demanar al inici. Les parelles
laiques obrien les sessions amb el seu testimoniatge, sense cap
temor, com també després el pares sinodals. També caldria dir que
tothom ha comprés que aquest Sínode es juga en dos temps; una
propera assemblea, aquesta vegada ordinària, és prevista per
l’octubre del 2015, amb una llarga discussió preparatòria dins
els episcopats.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada