El
Sínode de la família va acabar el dissabte 18 d’octubre, amb un
reportatge final que serà debatut pels catòlics, en espera del
proper sínode ordinari d’aquí un any.
S’han
publicat els resultats de la votació dels 183 pares sinodals. Era
necessari l’aprovació per un mínim de dos terços dels vots (122
o més), que no vol pas dir que els paràgrafs que no hi arribin
siguin refutats definitivament, doncs encara hi ha camí per fer.
La
idea d’un camí de penitència, sota la responsabilitat del bisbe,
al final del qual els divorciats tornats a casar podrien accedir a
l’eucaristia, va ser refutada per 74 pares sinodals, els a favor no
arribaven als 122 necessaris. Sobre una atenció pastoral i
acolliment a les persones homosexuals, per molt poc, no es va
acceptar:118 a favor, 62 en contra i 3 abstencions. Tots els altres
paràgrafs van ser votats afirmativament.
Al
acabar-se les votacions, el papa Francesc va pronunciar un discurs
remarcable. En la seva intervenció va començar amb un balanç
positiu, viscut amb llibertat i esperit de col·legialitat; però,
com en tots els camins, hi ha hagut moments de cursa ràpida i
moments de fatiga, d’altres d’entusiasme i consolació, escoltant
testimoniatges que porten saviesa dins el cor, reflectint les joies i
llàgrimes dels fidels.
Després
va fer referència a les temptacions de Jesús al desert, per
aplicar-les a l’assemblea durant aquestes dues setmanes del Sínode,
i enumera cinc grans temptacions, que podien amenaçar els pares
sinodals dins el seu treball: 1) voler tancar-se dins la lletra de la
llei, amb la certesa del que coneixen i no del que encara cal
aprendre. 2) en nom d’una misericòrdia traïdora, tractar els
símptomes i no les causes i les arrels. 3) transformar el pa en
pedra, i tirar-la contra els pecadors, els febles i els malalts. 4)
baixar de la Creu per acontentar la gent, i no quedar-s’hi per
complir la voluntat del Pare. 5) considerar-se no com els guardes,
sinó com els propietaris i mestres i no tenir en compta la realitat
utilitzant un llenguatge minuciós, per dir tantes coses i no dir
res. Però el Papa insisteix que aquestes temptacions són normals,
no ens han de desanimar, ja que cap deixeble és més gran que el
mestre ... i Jesús també va ser temptat. Remarca que s’hauria
preocupat molt i entristit de no veure-hi aquestes temptacions, les
discussions animades, aquets moviments d’esperit, i tots haguessin
estat d’acord, dins una calmada pau.
Així
el Papa considera que aquesta experiència sinodal representa una
veritable experiència d’Església, la veritable esposa de Crist
que busca ser fidel al seu espòs i a la seva doctrina, l’Església
que té les portes obertes per rebre aquells que ho necessiten, els
que es penedeixen, i no pas sols els justos o que es creuen
perfectes.
Encara
tenim temps per madurar les idees proposades i trobar solucions
concretes en la nova trobada del Sínode ordinari del 2015.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada