Is 5, 1-7
La intenció d’Isaïes
era fer comprendre al decadent regne jueu, els perills evidents d’una
política exercida amb autoritarisme i repressió, i utilitza una
antiga cançó romàntica. Proposa una mena de paràbola, per
explicar el seu paper com intermediari entre el Senyor i el seu
poble. És l’amic del propietari (que és el Senyor) de la vinya
(que és el poble d’Israel) qui parla, i canta l’amor que aquest
té per la seva vinya, però queda decebut pel que produeix, no hi
troba ni justícia ni bondat, “dóna raïms agres”.
El vinyater treu la tanca
i ensorra la paret, perquè tothom trepitgi la vinya. Estem encara en
una època en que es creia en un Déu que castiga, però el mateix
Isaïes, més endavant (Is 27, 2-4a) reprèn la cançó de la vinya i
diu: “ ... Sóc jo qui la guarda ... ja no estic indignat contra
ella”; ara és el Déu que estima i perdona.
..........................................................................
Mt 21, 33-43
En la paràbola, Jesús
es basa en el cant d’Isaïes sobre la vinya, però aquí ja
s’intueix que la vinya és el Regne de Déu i els vinyaters el
poble d’Israel.
Jesús s’ adreça als
sacerdots i fariseus, que actuen com si fossin els propietaris de la
vinya, i es guarden per ells tota la collita. Déu hi envia profetes
perquè se’n adonin, però són mal acollits, i quan finalment hi
envia el seu fill, el maten.
A la pregunta de Jesús
de ¿què farà l’amo amb els vinyaters? contesten que els farà
matar i donarà la vinya a uns altres ... i Jesús no els contradiu.
No s’interessa pel càstig o venjança, el regne de Déu sempre
està obert, i cal no oblidar que una paràbola no és mai un
veredicte, sinó una crida a la conversió. Se’ns
presenta un esquema de la historia de salvació, i fa pensar en que
Déu va enviar el seu Fill per recordar-nos el que calia fer, que no
va agradar als qui llavors manaven, i el van matar.
Després el text, citant
el Salm 118,22-23, parla de la pedra
rebutjada, Jesús rebutjat pel seu poble,
però que al ressuscitar-lo Déu, es converteix en la pedra
principal del nou edifici format pel poble de
Déu.
Recolzar-se en Jesús,
la pedra angular, i rebre la missió de treballar a la vinya, ha de
ser l’aspiració i desig de tot cristià.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada