Amb
el primer diumenge d’Advent, comença un nou any litúrgic, el
cicle B, on gairebé tots els diumenges es llegirà l’evangeli de
Marc. El mot Advent, ve del llatí “adventus”, que vol dir
arribada, vinguda, i l’Església hi designa el temps durant el qual
esperem la vinguda de Jesús, que celebrem per Nadal. És un temps de
preparació, marcat per la simbologia de l’esperança i el desig.
Les primeres paraules del text
de Marc,
són “Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu”,
que indiquen el seu objectiu o propòsit. L’evangeli és un gènere
literari propi de la comunitat cristiana, que té una bona notícia
per anunciar (euangelion, en grec). Probablement va ser sota la
influència dels primers versets de l’evangeli de Marc, que el nom
que volia descriure el contingut del llibre (anunci de la bona nova),
va esdevenir, a partir del segle II, a designar el llibre:
l’evangeli.
Marc
agrupa en un llibre totes les “lògia” que s’havien escrit, i
també proposa un quadre geogràfic i cronològic a la vida de Jesús,
que després recolliran Mateu i Lluc, però que era més d’ordre
teològic que històric.
No
havia pogut escoltar ni seguir Jesús, però va tenir molta relació
amb Pere, amb qui va viatjar cap a Roma on, sembla, es va escriure
l’evangeli cap els anys 70, influït per la predicació de Pere.
Escriu pels no jueus, doncs, explica costums jueves: “els fariseus
no es posen a menjar sense abans rentar-se les mans” (Mc 7, 3-4),
dóna precisions geogràfiques, no es preocupa massa de precisar
l’acompliment de les Escriptures, i insisteix sobre la
universalitat del missatge de Jesús. El text original s’acaba a
16, 8, i el text 16, 9-20, en que explica aparicions i la Ascensió
de Jesús, va ser afegit durant el segle II.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada