Ez 34, 11-12, 15-17
Una
catàstrofe ha caigut sobre Jerusalem, amb la destrucció del Temple
i la deportació d’una part del poble. Tothom n’és responsable
d’aquesta situació, diu el profeta, però d’una manera especial
el rei i la seva cort.
El poble, a Babilònia,
lluny de la seva terra, es creia abandonat pel Senyor, però el
profeta s’esforça per tornar-los l’esperança. Una
bona notícia és que Déu resta fidel a l’Aliança, i “Jo
mateix”, Déu mateix, aplegarà totes les ovelles en una bona
pastura, fins i tot les que “s’havien dispersat el dia de núvols
i boira” i, com un bon pastor, les pasturarà “totes amb
justícia”. Tradicionalment, els reis d’Israel s’atribuïen el
títol de pastor, de pastor que conduïa el seu poble, però ara és
Déu qui els conduirà.
..........................................................................
Mt 25, 31-46
El
text ens parla de la trobada final amb el Fill de l’Home. “Tots
els pobles es reuniran davant seu”, tots els
pobles, fins i tot els que mai han sentit
parlar del missatge de Jesús.
En un marc apocalíptic
del judici final, es descriu, en forma de paràbola, com el
Rei-Pastor farà la tria de les ovelles (els bons, símbol de virtut
i submissió) i els cabrits (els dolents, símbol d’agressivitat i
desobediència).
Jesús es fa a la vegada
germà i defensor dels més pobres, fins a identificar-se amb ells.
Això fa comprendre l’astorament d’alguns, al sentir les paraules
del Senyor ... però ¿Quan? si ni el van conèixer ... doncs quan ho
vareu fer als demès, als que ho necessitaven.
Alguns
es sorprenen de descobrir que estaven propers al
Crist sense saber-ho. Uns altres descobreixen, una mica tard, que el
seu lligam amb el Crist era fictici, el servien amb paraules, però
no pas amb fets.
Ser just, per Jesús, és donar a qui ho necessita. Tot deixeble ha
de saber que no es pot dissociar l’amor a Déu i l’amor al
pròxim.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada